Puntals d' Ager. Escalera de Caracol 210m. 7a

Visita anual als Puntals d' Ager, i de nou amb el Jaume i en plan tranquil, a disfrutar del solet....
Passat el bloc característic de la pista, pujada directissima a peu de via, on es localitzen fàcil els bolts del primer muret.
L1. Primer muret guapo que et porta a una bona escombrera...
L2. Idem, però amb muret també de roca cutre.
L3. Aquí la cosa millora, perquè fins ara més que escalar la gràcia era avançar sense tirar pedres....muret rarot i pas de 6b+ bastant curiós, però molt assegurat
L4 Rampa fins al mur molt guapo de 6a. Cantarral

L5 Optem per la variant de 7a, tot i les queixes del Jaume. Diria que una mica més fàcil del que marca la ressenya. Desplom però canto gordo, això si, amb passos llargs. El millor llarg. L' aire comença a bufar i el cel s' enteranyina; ara ja no fa tant gràcia estar a 0º.

L6. Llarg extra amb diedre fàcil però guapo i sortida per muret ben assegurat. Controlar el fregament. Aquí ja no ens notem les mans...curiosament al cim mateix no hi corre gens d' aire i si està prou bé. Disfrutem de les vistes del Pirineu ben nevat, un dels alicients de la sortida i cap avall. La baixada per la canal Xurulla sembla una bona opció, fins i tot venint del sector clàssic.

 

De material fas amb aliens del groc al taronja. El C2 el vam possar un cop al primer llarg, però és prescindible, crec. No és de les millors vies d' Àger, està clar, però si obviem els dos primers llargs no està malament.
Al cotxe fem petar la xerrada amb la cordada de la veïna Ocells de Nylon, per cert de Vilafranca i coneguts de l' Oriol i del Cateura, i cap a fer un entrepà calent al Torres....

Penitent de nou

Seguim, de moment, amb les escapades matinals dels dijous a fer quatre totxos. Ahir tornem al Penitent, aquest cop al sector més llunyà. Escalfo, doncs declino la fissura del Joan i el Jordi, a la Santuari 6b+ que va bé per escalfar, sobre tot equilibris i tacte; al tanto amb no trencar res!!!sembla que han fet bona neteja, però hi ha molt de canto sospitós. Gens recomanable. Amb la idea de seguir escalfant vull inspeccionar, parant quan hagi d' apretar massa, la veïna Home estàtic 7b. La sorpresa es que vaig llegint bé els passos, alguns no evidents, i acabo encadenant a vista, aixó si, amb les cintes posades previament pel Jordi i donant-ho tot al darrer pas....evidentment. Desprès de relaxar avantbraços una estona provo la Temple del Sol 7a+, (no pot faltar a la llibreta d' un lector de Tintins). Desplom molt maco. peró realment dificil de veure quan sortir, aquí em penjo, cap a la placa de la dreta.Vull rematar la jornada amb un 7a de peus que ha encadenat a vista el trampós del Cristian, però el pobre David es casca un genoll desmuntant el Temple i, desprès de fer una mica el ronso, em toca desmuntar-la. Quina mandra tornar a tibar. Al final val la pena, i amb el pas de sortida a la placa controlat, surt a la segona. Bona jornada i bons encadenaments, que ja tocava...

Actualització Siuranella Central

Avui hem tingut la oportunitat d' escalar algunes vies noves al magnific frontó de la Siuranella central, acompanyats per una calor, en alguns moments de calma, realment asfixiant...suposo que tota la columna de finesos i britànics estaven encantats....
Escalfem a la típica Romanof 6b+, que avui em costa una mica; Peus fins i gats gastats son mala combinació...Seguim a l'únic punt on corre una mica d' aire i faig a vista la nova La Vileta 7a, amb moviments macos en un bon mur desplomat. Aprofitant que l' Antonio i el Manolo tenen muntada la Cabalgando la serpiente 7b, abans de 7b+, i tot i que em diuen que no els ha convençut, m' hi poso. Feia mooooolts dies que no provava cap 7b....resolc bé el bacallà de les quatre primeres xapes i desprès ja em vaig penjant de tant en tant...està prou bé, peró crec que es dura pel grau. Queda per a un altre dia. Per a rematar el Manolo m' acompanya a la Secallona 7a, que ja havia provat entrant directe. Passos llargs i xapes lluny, on pago les apretades sobre les preses sobades del tram inferior.....un altre dia serà.
Si algú te interès en les vies noves del sector que m'ho digui, o vagi a fer gasto a Goma2....

Soterrani

Dissabte canvio totxaires per totxos, a seques....Els plans incials eren baixar a Roca Blanca, on només hi he anat un cop, i fa mil anys, però la ventada anunciada ens porta al sector estrella per a dies ventosos. Vaig amb el propósit de fer metrillos, i al final ho compleixo, més o menys...

Escalfem a Avis-Ala 6a, i aprofitem per a posar cintes al 7a veí. Seguim escalfant a Scarborough 6b molt bonic. Ja més entonat provo a vista l' estètic, i difícil, esperó de la Todo tiene su fin 7a+. Passos atlètics abaix, tram d' aguantar, on no m' aguanto, i molta paciència i fe a l' esperó final.A veure si un altre dia surt.

Ja entonat del tot em poso al Asta de Reno 7a, que hem deixat muntat, i surt al flash. Les tres primeres xapes estan per a fer-se mal, i és on hi ha el tema. Aixi que sense manies posem un bon allargo a la tercera, d' on si caus xapant, fàcil, t' estampes al roc de peu de via. De fet xapes l' allargo i ja no et cal xapar la tercera. Part superior disfrutona.. Aprofitant que uns nois tenen cintes a la nova via 7a de l' esquerra del Pez mas viejo del rio, ens hi posem i surt al flash. Molt guapa, com la veïna de 7b, però més fàcil, clar...Provem també la punyetera, ja és veu des d'abaix, Bartolo de va al bolo 7a+ de placa de gotetes mussarenques 100%. El JL no pasa de la primera cinta, i jo planto la bandera a la tercera....a partir d' aqui falta decisió per anar a caçar la llunyana 4rta xapa....Sort de la Susana que ens recull la xapa baixant del diedre veí.

Ja tustat miro la Cabezon 7a, i sort que no provo més enllà de la primera xapa, perquè mirant la guia desprès veig que no esta acabada...per no parlar de que ja em costa tibar fort al desplom inicial.

Mirem de compensar les dues retirades anteriors amb l' Alhaja 6c espectacular, també amb una entrada dura i de fer-se mal. De fet és com si la primera xapa no hi fos....Desprès canto i verticalitat i plaqueta final. Per acabar de rebentar faig la Pal mig 6a+ que trobo dur i tot, i on em va de poc que no caic a la punyetera placa inferior, emulant al Cristian i al Joan...Bon dia, bona companyia i bones vies.

 L' estètic esperó de la Todo tiene su fin

JL a Alhaja

Diumenge de relax familiar

rasca a Siurana

Aquest matí subebaja a Siurana amb el Menor, però més fugaç, encara, del que es habitual. El fred i la manca de solet, tant sols l' hem vist entre les passades ràpides de núvols, ens ha foragitat ràpid...Hem baixat a Corral nou, on almenys no bufava i hem repetit, per a escalfar, la Pitxuti 4 6b (de fet crec que no l' havia fet mai), la Gurú 6b+ i la fissura desequipada Patata Calenta 6a, bones vies totes elles. Com que no hem escalfat els dits, sinó més aviat a l' inrevés, aquí ho hem deixat. Naltros rai que ho tenim aprop, no com els guiris que hem vist a la Siuranella central....pobrets.

penitencia peró menys....

Avui hem pujat amb l' Angel i el Jaume a disfrutar del solet i de les bones vies del Penitent. Comença bé la jornada matinal, constatant que la pista ja està arranjada i practicable per a un turisme (amb la calma). Seguim amb el repertori següent:
Pau Tibant 5+ curiós, aprofitant per a posar cintes a la Gitane. Seguim escalfant al llarg diedre de la Si, vés 6a, fins que agafo la I tant 6b, que recorre una marcada fissura a esquerra. Molt bona.
Ja mig escalfat em poso a la Gitane de Montblanc 7a+, amb fissura guapa i pas cabró a mitja via. Costa de llegir el pas però un cop vist cau al segon intent. Per rematar em poso a la boníssima Alimaña profunda 7a+ de petits degotalls a la primera meitat i regletes siuranenques a dalt. Vaig fent a vista i, amb la cadena a la cara, no veig el canto bo del diedret d' esquerres per a xapar la r i avall. Quina ràbia!!! També podria dir que m' he tirat en plan lolo, però m' enganyaria com a un xino....Sort que la via és bona i no em farà res repetir-la un altre dia.

Serra de Sant Joan. Aerolito sevillano 160m. 6b/A1

Diumenge vam pujar amb el Gabi a conèixer la serra de Sant Joan, motivats per les bones critiques que darrerament es poden llegir del sector. Estrictament és tracta d' un redescobriment, doncs fa uns anys ja hi havia fet cap a fer alguna via molt fàcil, peró no m' havia ni mirat la resta. Motivació és el que ens va fer falta, veient el panorama al arribar al coll de l' Apallador...., fabulós, per altra banda.

al coll de l' Apallador

cap a peu de via

Canviem els plans inicials de repetir la Tresor dels Maquis, per la Aerolito, que és més curteta i cau més aprop del cotxe. Amb la breu aproximació ja quedem ben xops per la neu recent que encara és als arbres, peró confiem en que el temps millori, tal i com pronosticaven, i tinguem almenys la paret seca. Aixi que, encara que ja tardot, ens posem a la fenya...

L1 Arbre-tracció per enfilar el diedret ben protegit, amb una sortida a la placa superior bastant més cabroneta que el 6b de la ressenya. L' espit que es troba abans del diedre final no té xapa, peró si cargol.
Aliens

L1

L2 Inici en diedre desplomat rarot i espectacular. A l' igual que l'anterior pressumpte 6b acabo penjat com un xoriço. La sortideta cap al terreny més fàcil està tota xopa per la neu que es fon del gran arbre que tenim damunt, gràcies al qual vaig tindre els meus moments vibrants...Aliens verd i blau.Desprès tram fàcil i amb roca molt bona, i seca. Tascons petits a caldo.

Assegurant a R1

L3 Diedre vertical seguit de placa molt guapa. Prou equipat, a completar amb aliens grans i C2 a la part inferior. 6b+ moooolt més fàcil que els 6b`s (...presuntamente). Reunió en arbre
L4 Travessa fàcil i diedre net de V+ perfecte. Molt guapo. reunió a muntar
Tot i que es fa tard optem per acabar la feina. Desprès ja ho pagarem.
L5 Diedre dificil d' agafar i tram amb xapes, per mi prou obligat (6b). Travessa fàcil per encarar el mur fissurat final. Passem amb A1 d' aliens mitjans. En lliure apreta segur, o almenys aixó semblava....Bombo final i r a muntar a l' aresta.
Amb tot aixó se'ns ha fet negre nit, i encara hem de baixar sense conèixer el camí i amb tota la vessant nord plena de neu. Per si no fos poc no portem frontal (en compraré 4 o 5 i els repartiré per casa, el cotxe, motxiles...) i la lluna és nova....tot aixó sumat = jabalinada total cap a la pista, amb tendència cap a l' oest per a no fotren's avall pel tallat. Amb la llum del mòbil ens en sortim prou bé i en uns 3/4 ja som a la pista. Un dia d' aquells que recordes, sobretot el Gabi, que va veure que fer via llarga pot ser alguna cosa més que enllaçar llargs. Impagables els moments de relax a les còmodes R3 i R4; el solet de tarda, el Pedraforca al fons, Narieda, la neu als camps, el belar de les bèsties de Montanissell...

 Matí...

 ...tarda.

La via en si ens va agradar força, té de tot i roca molt bona o directament brutal en alguns trams. Obviar el tema graus (absolutament desfassats, al meu parer) i pujar en plan clàssic. Naltros ens vam penjar a tots els 6b's sense contemplacions....Tornarem segur, amb solet i tot eixut deu ser la òstia
De material vam fer amb aliens del blau al taronja, C1 i C2 i tascons petits i mitjans. Ens hagués anat bé una pedala. L' horari no el poso, que em fa vergonya...(de fet ja ni m' enrecordo)

Excursió a la Roca Alta

Abans d' acabar l' any fem una excursioneta familair per l' estimat Montsec, a la zona de Vilanova de Meià. Deixem els vehicles a l' aparcament de la Roca Alta, on per cert hi ha una única cordada a la Intifada, i enfilem amunt pel Graell de la Roca Alta, seguint la ruta de baixada habitual de la Roca Alta, peró envidentment en sentit contrari. Un cop dalt anem cap a ponent, a localitzar el pas de les Eugues, per on pretenem baixar. Avançant per la carena disfrutem de les bones vistes cap al Pirineu i del mar de boira que s' esten per tota la plana de Lleida. També anirem trobant restes de la guerra civil, desde trinxeres fins a llaunes o metralla. Un cop arribats al punt on sembla evident el pas, dubtem una mica, doncs ens esperavem trobar un bon camí; es veu, peró, que el nom el devia posar el graciós del poble.....Alguna destrepada a l' inici, fàcil, peró entrentiguda amb tanta criatura...Per cert; quan miravem per on passar, va apareixer un grup, perfectament equipats amb gps i moda a la última, que no van tindre el més interès en com ens ho fariem per a passar, tenint en compte que erem quatre adults i quatre nens. Evidentment ja ens espavilem, peró esperes almenys una mica de solidaritat "muntanyenca" (encara que soni cursi....). Un cop enfilat el pas ja sense problemes, i menys els nens, que van disfrutar rebentant pantalons per les tarteres, fins a la pista que ve de Rúbies. L' agafem cap a llevant i en poca estona d' agradable passeig ja som al collet.

Sant Silvestre 2012 a Castellfollit

Nova celebració de Sant Silvestre, aquest any avançada un dia, que fem a la vall de Castellfolllit. Part del grup s' entreté una estona en un sectoret fàcil al costat de la carretera i el Fèlix i jo pugem a fer l' Aresta Ger. La nostra vacilada d' horari queda en aixó, una vacilada, gràcies al nostre bon olfacte per a seguir la via sense ressenya; alguna encigalada buscant el camí més guapo. Tot i aixó tampoc ens han d' esperar gaire, i ho fan de bon grat, tot acompanyant l' espera amb bons turrons i millors espumosos.... 

La Mussara.

Tornant d' Àger dubto si, aprofitant que estic de rodrigues, pujo a dormir a la Mussara, on he quedat l' endemà amb el Jaume. Quan em llevo i em trobo aquest mar de núvols impressionant veig que ha estat una bona opció. Realment aixó no té preu...

Esmorzo disfrutant de l' espectacle i esperant al Jaume, que arriba no menys impressionat...fem trastos i cap al Soterrani, on ens torrem a base de bé escalanat:
-En la cuerda floja 6b guapo, que el Jaume s' apunta.
-Camina Lucía 6b amb entrada de moviments atlètics guapos i placa pedricera dalt.
-Pandora 7a, ídem peró en 7a. Regletes reforçades amb sika a baix, que fan una mica de mal a la vista. Ull al xapatge de la segona....
-Mus d' atura 6b molt clàssic i sobat, peró molt bó. Grau Chaparro, o sigui que apretem a base de bé.
Fetes les quatre vies, avall, cap a la boira que encara persisteix.

Fontfreda. Esperó del Vent 305m. 6b

Diumenge passat ens retrobem amb el Feliu, ja més relaxat de la seva reclusió santbenedectina (ora et labora), per anar a escalar alguna coseta. La seva sugerència d' alguna cosa fàcil gairebé em fa saltar les llàgrimes....pensava que no ho diria mai...cinc mesos d' inactivitat fan molt. De totes maneres el terme "fàcil", és molt relatiu; acabem a l' Esperó del Vent, que potser tampoc encaixaria amb l' adjectiu somiat; deixem-ho en assequible. Ressenya actualitzada aquí.
Aproximem des d' Àger i entre pitus i flautes (i entrepans) ens hi posem tardot, passades les 11h. Em veig amb l' obligació moral de començar jo. La via està més que piada, peró quatre apunts per a fer memòria no poden faltar:
-Llargs inicials drets i amb ambient, a destacar el tercer.
-Al final del tercer llarg vem anar directe del pitó petat cap a la R, per una placa guapa i neta, sensiblement més difícil que el V que marca la topo....
-Curiosa la llastra del 5é llarg. Offwidth a pèl prou guapo.
-Al tanto amb algun bloc aparentment sòlid sortint de R5.
-R7 amb molt d' ambient i dos pitons cutrillos. A reforçar amb C1 o C2 i tascons
-R8 cutre.

 Placa inicial

 L2

 Inici L3, roca boníssima

 Blocs final L4

 L5

 Buscant l' abocador del L6

 L7. Quin trasto poso?

 L7. Al loro que voy en libre...

L8. Fugin del negre, que inevitablement ens agafarà...

Aliens del verd al taronja i camalots del 0.75 al 3 (aquest darrer per a L1 i inici L7). Tascons mitjans i petits, sobretot.

Vem acabar escalant el darrer llarg a les fosques...lentorros!!!, ah, i per no perdre els costums, l' amic Feliu em va tirar daltabaix tres tascons alhora. A destacar les condicions metereològiques; a finals de desembre i amb samarreta (i sense), inclús a l' ombra.
Via molt guapa, ens va agradar molt. D' escalar, de V o màs més que de V+....poc equipada i si consideres l' estat del que vas trobant, podries dir que gairebé neta....uns cordinos per a pitons i ponts de roca poden anar bé, s'agrairan.

Vilanova de Meià. Roca Alta. Catalanofilia 135m. 6b+ + Peque Mantecas

Dissabte, desprès de voltar per part de la geografia prepirinenca, faig cap a Vilanova de Meià, on sembla ser que era dels pocs llocs on es podia escalar; almenys la parròquia del Cirera així ho indicava....recullo a l' Oriol i enfilem cap a la Roca Alta, a veure si ens escapem una mica del "gentío". Com que haviem sortit amb la idea d' Oliana, anem sense cap via concreta al cap. Obrim el llibre de ressenyes i agafem la primera que trobem: Catalanofilia, del X. Dorca, al sector light de la Roca Alta. Foto de la ressenya i croquis tipus contracte del Messi (amb llantia d' oli i tot) i amunt.

L' opció de pujar a la Roca Alta és acertada, només coincidim amb uns nois d' Osona que van a la Mantecas, al nostre costat, doncs. Hi havia alguna cordada més, però com que van al sector dret ni els sentim...tranquilitat total. La nostra via discorre inicialment paral.lela a la Peque Mantecas, en comparteix un llarg i la creua per a fer una sortida més directa.
L1. 6b. El llarg més dificil. Prou net i de bona roca, però t' ho has de mirar una mica. Forats amb incrustacions de quars que donen bon grip....però dificulten la col.locació de trastes.
L2. 6a Sortida dreta, tram fàcil trencat i diedre fàcil, de roca molt bona
L3 V+ Placa de canto impresionant. Al final s' ajunta amb la Peque.
L4 V+ Travessa comú amb la Peque, amb un paset.
L5 6b+ Sortida directa per un espero de roca molt bona, pràcticament equipat.

Brutal el mar de núvols

L1 Catalanofilia

Desestimem la opció, que ja havia fet un cop, de baixar per l' Amadeus a fer els dos darrers llargs, i optem per baixar a peu de via i tatxar la Peque Mantecas. Empalmem llargs 1 i 2, 3 i 4, i en poc més d' hora i mitja ja tornem a ser dalt.
Dos vietes prou guapes, bastant semblants, una mica més dificil la Catalanofilia, tot i que deunido el primer i darrer llarg de la Peque; al loro amb els 6a's. Diria que el 6b+ de sortida és més fàcil que el suposat 6a+ del darrer llarg de la Mantecas.
Vam passar de sobres amb el material de la ressenya. El C2 només al primer llarg, en tots dos casos.

 On és Wally?

Siurana. Salt de la Reina Mora

Primera visita que faig al sector, acompanyat del Menor, L' Emili i el meu "cosí", l' altre de la familia que escala bé (no ho dic per mi, ho dic per l' altre "cosina").... Suposo que no hi havia anat a treure el cap veient el que diu la guia de la majoria de vies; la única via que he provat la Pandora 7a (que no he encadenat i a més he plegat a la primera r), fa honor a la fama del sector. Aquí més que un raspallet per a les preses faria faltar un aspirador industrial!!! Osti quin munt de pols. S' ha de dir que a partir del primers 6 o 7 metres la cosa millora espectacularment, amb roca tipus Siuranella central. Ara, tenint vies que son bones del primer al darrer metre, no sé. En tot cas bon sector per a dies freds, no tant arraserat com Cantonigros, peró.
Prèviament haviem escalat a Cantonigros, reencadenant la Poll remullat 6b, la bloquera  Petit però eixerit 7a i finalment fent un 7a+, Turcios, al flash amb algun pas cabró a l' entrada...bon balanç que no he pogut millorar a la Reina Mora.

Paret d' Aragó. Puñalada trapera 260m. 6c

Amb aquesta completo el quartet de vies de la Pilastra, deixant a part la Vàndals (ja caurà, ja...). Desprès d' anar deixant-la a l' eterna llista de pendents, dissabte amb l' Oriol li canviem finalment l' status.
La via no ens va decebre. Sostinguda, peró variada. Plaques equipades baix i fissures i diedres més o menys nets dalt. A més vam poder disfrutar d' una tranquilitat total, bé, gairebé, perquè, a part dels sonats del salt Base, ens va acompanyar tot el dia la remor llunyana d' una rave, suposem, que devien fer a Estall...quins cabrons, per dir-ho clar. Tot el dia pum, pum, pum, pum.....sort que es sentia molt lluny i segons el vent, perqué era per a trucar als forestals...desprès resulta que naltros som una amenaça per a les bèsties!!
La via està molt piada, peró igualment quatre apunts:
Les cordes fixes de la feixa estan cutrilles. Vam rapelar d' elles, peró estan bastant pitjor que la darrera vegada que vaig passar (2 anys). En algun punt la corda, descamisada, no passa pel atc.
L1. 6a+ més fi del que sembla. Ponts de roca molt cutres, ja....Peces petites a l' inici i final.
L2 6c. Més guapo, amb roca més franca i forats bons. En lliure t' has de saltar l' spit vermell. Tot equipat.

L3 6c. Guapo, també, peró amb un pas de travessa fina molt cabronet. De fet em patina un peu a traició i adéu rotpunkt. Alguna peça petita a l' inici i C2 a la travesa final.

L4 6b+. Canvi de tònica, peró també maco. El pas es troba al segon bombo, en contra del que sembla des de la r. Pas finet de placa arribant a r4. Friends grossos a go-go.

L5 6a. Sortida de la r a buscar l' esperó (ponts de roca nets) i amunt per diedre de 6a de bona roca.

L6 6a+. El llarg coco, segons la ressenya del Luichy. Ara no ho és tant, compta amb un parell de pitons més, algun cutrillo....s' assegura prou bé. Guapa l' apretadeta de la fissura a la placa. Ull a la travessa per la vireta a dalt. Si et pases la cagues bé....Peces petites.

L7 V+. No podia faltar la clàssica sortida amb diedre desplomat de suposat V+. Deunidó....

Recollim ràpid, que si s' ens fa fosc abans de l' entrada a la feixa no trobarem les motxiles....
Duiem massa material. Crec que amb C1, 2 C2, joc de totems, alien taronja i semafor i tascons ja haguèssim fet (aixó ho dic ara, allà molava material...). Unes 16 o 17 cintes, o algun subebaja al segon llarg. Caldria anar pensant en cordinos i navalla per als ponts de roca.
Bona escalada per a anar situant el coco (com sempre...)

Penyagolosa: Al vent 170m. 7a + Greenday 140m. 7a

Divendres ens retrobem amb l' Oriol (feia un any i mig que haviem quedat; ja ens trucarem un dia d' aquests...) i quedem per baixar cap al sud, on ens hi empeny el 0% de pluja que donen les previsions. Ja havia estat a Penyagolosa, però em vaig quedar amb ganes de més: la roca, el tipus d' escalada, la tranquilitat, el paisatge....Aquest cop m' he pogut saciar....
Comencem per la Al Vent  ; boníssima via de fornada recent. Ressenya i demès.
L1 6c Anar fent, amb un parell de seccions més punyeteres. Tascons i alien groc.
L2 6c Inici en diedre vermell fàcil a equipar, per encarar una placa fina, on navegant per a trobar el camí, l' Oriol va petar alguna lajilla. Desprès fisures i diedret fins a la R. Vem posar una mica de tot. És l' únic llarg on vam posar el C3, peró era prescindible.

L3 7a fàcil fins a entrar a la placa brutal.....laterals, gotes d' aigua, de tot...molt tècnic. Tot això rematat amb un diedre final a protegir, més fàcil però espectacular, sobretot quan hi entres. C1, aliens i tascons.

L4 6b o +. Diedre vertical a equipar amb un bombo de sortida on vem apretar de debó!!.Suposo que no vam trobar en canto salvador, perquè deunidó l' apretada per a ser 6b....sort del bolt. Empalmem fins al cim sense més problemes. Al diedre inferior pots posar absolutament de tot.

Fem un mos al cim, ja ple de gent (aquí si....) i ràpid cap al coll i cap a peu de via de nou, que se'ns fa tard.
10-15min. i ja som al peu de la Greenday:
L1+L2 6a+ variat, amb alguna apretada puntual.

L3 7a Un altre festival de placa increible....apretades contundents de monodits i bidits a baix i navegades a dalt, rematat tot amb una entrada a r punyetera. Vaig estar a punt de volar, emulant al Santi, amb un bon tac a la mà, gairebé al final del llarg...sort que no el vaig agafar gaire confiat i vaig salvar el rotpunkt. Equipat, tasconet per anar al primer bolt.

L4 6c+ tirada curteta, de mirar-s'ho bé i apretar al bombo de sortida.
Arribats aquí, ja una mica cuits (encara em fan mal els dits escrivint aixó...), i amb l' ombra que ja ens ha agafat, i el negre amenaçant, decidim sortir per el diedre més fàcil (V sabor d'abans, molt guapo) de la Murciana. Sabia que desprès em maleïria, peró ja tinc una excusa per a tornar-hi. Sembla que comencem a anar una mica més rodats: tots els llargs encadenats, sense engatussar al company....

De material vam dur unes 18 cintes, tascons, aliens del verd al taronja i C1, 2 i 3, tot i que aquest és prescindible.
Apunts pràctics: crec que la millor opció per a arribar a Vistabella és AP7, sortida 44, autovia a l' aeroport fantasma, sortida Cabanes, Vall d' Alba, Les Useres i Atzeneta.

Matinalràpidaasiurana....

Visita fugaç amb el Menor a la Siuranella, aprofitant que entre setmana s' hi pot anar,(relativament): el cap de setmana passat es veu que calia demanar tanda, avui també hi havia "ambient", que diuen, peró no tant...per a naltros,en tot cas, una tocada d' ous, diguem-ho clar. Molts guaperilles amb xatis fent-los fotos, molt de tors nu, molta rasta hippipija..arggg. i per acabar-ho d' adobar es veu que els guiris aquests havien vist algun video del Favresse tocant la guitarreta per aquí i per allà i els col.legues ens han ofert gratis un concert d' acordió.....

Ara que ja m' he quedat a gust:
Escalfem a la bonica El perdó dels àngels 6b, que aquest cop faig amb els estris, xapant peró el pas d' entrada a la placa superior. Tascons petits, aliens vermell, gris, blau, i C1 i 2.
Desencadeno, em tomba el bombo superior, la Enganyapardals 7a. Per sort desprès puc encadenar, ja la tenia, la veïna Kun 7a. El temps s' ens tira a sobre i repetim, amb la ferralla, la bonica fisura de la Arròs amb llamantol 6a de 35m. que demanarà aliens, tascons petits i mitjans a gogo i C1 i C2. Sembla estrany el regust diferent que et deixa fer un "simple" 6a amb estris o amb bolts.
El Menor s' anima i també les fa versió trad, que dirien els pro's....