tornant a tibar....

Dijous passat, desprès de tres sessionetes clarificadores de plafó, retorn a la esportiva....
Amb el Jaume i l' històric Jordi Vives anem a passar la tarda a la Siuranella Nord, on tindre ocasió de curtir-me en vies que abans ni em mirava......
Em poso a Mucho Papito 6b. Encadeno, passant bastant de cangüelo....falta confiança, i els cantos sobadets i la humitat no ajuden....
Amb una mica més de soltura encadeno també la veïna Border Line 6c. Per sort ens comencem a trobar una mica millor...
Finalment, ja tustadillo, em poso a Pocopena 6c, aquest de veritat. A la que em veig apurat no dubto en pillar-me a la cinta...ay el coco.....no tinc esperit ni per a repetir-la. Com a reéntre tampoc ha estat malament del tot; pero ja veig que aixó serà dur.....

Cavallers. Pistacho asesino 230m. 6a

Feia tants dies que no escrivia res que gairebé no recordava ni la contrasenya.....
Desprès de dies sense activitat trepatoria (ni tant sols indoor...) i de reclusió monàstica per a tancar temes de "fenya", munto una sortida ràpida a agafar una mica d' aire al pirineu. Feia temps que haviem de quedar amb l' Eduard, i aquesta sortida sembla l' apropiada. Farem alguna cosa asequible, per a testar la mà....mà que per cert tenia una fisura a la base del 4rt metatars que el metge d' urgències no em va veure....em sembla que estava més pendent de la infermera.....ja te vale. No m' ho van detectar fins al cap de dues setmanes, quan ja ho tenia gairebé enllestit.
Bé, al que anaven. Per qüestions de compromisos socials (aquest cop no eren meus...) que ens condicionen els horaris, ens decantem per Cavallers. Miro la guia, i la veritat es que on em fa més gràcia d' anar és cap a dalt....tornarem a la Pistacho. Amb aquesta serà la tercera, pero ja que pugem vull obsequiar al colega amb la millor escalada, en el grau, del sector.
La descripció de la via aqui i aqui. No cal afegir-hi res de nou.
Vam arribar els primers a peu de via, i al llarg del matí van arribar fins a 4 o 5 cordades, totes a fer el mateix....Per cert que uns francesos es van baixar al primer llarg...es veu que també n' hi ha de dolents...
La mà es va comportar, pero jo vaig trobar a faltar el rodatge. Al primer llarg vaig acerar i tot....peró bé, prou dignament en general, tenint en compte les circumstàncies....
Quatre fotillos per animar el post....

Siurana. Ay mamita...que daño que m'echo!

Doncs aixó, li he donat vacances a la mà esquerra uns quants dies....Al loro amb les circumstàncies:
Diumenge li foto a vista a Ay mamita 7a al Pati de Siurana. Abans de pujar li pregunto al JL si la seva corda de 70m. arriba bé (la via es veu llarga, i a la puta merda de guia del Tonetti no diu els metres...). Em diu que si, que la va fer l' altre dia i pa de problem....encadeno a vista posant cintes, passo la corda pel mallon de la R i la desmunto. Quan ja soc a les grades inferiors, encara penjat, vaig a comentar amb el JL, que es qui m' assegura, la via i....collons, que passa????? a terra de cul, picant molt fort amb el palmell de la mà esquerra...quin mal...per sort no passa del cop; ara, tinc una mà com un teleñeco....El que ha pasat està prou clar; la corda s'ha acabat i el colega s' ha estampat. Diràs: quins pardillos...o almenys aixó haguès pensat jo..us asseguro que el JL, que ja porta uns anys escalant, és el tio més maniàtic i primmirat amb aquests temes que conec...pues a ell, bé, més aviat a mi, també li arriba el moment de la cagada tonta i evitable....ASI QUE AL LORO.
Abans de l' incident vam escalfar, repetint, la viagraman 7a assequible. Desprès m' enreda a probar El Jardin de la Amapollas 7c, diu que te unes regletes siuranenques que ti cagues...de lo que patinen...el tio em reconeix que avui el tacte és pitjor que el darrer dia que la va probar....el sòcol es boníssim, i a la part dura no m' hi aguanto, així que ni l' acabo de muntar...Desprès li fotre a vista a Ay mamita (molt bona, per cert, has d' escalar...), la resta ja l' he explicat....

aucellets a Arbolí...

Divendres escapadeta ràpida (com el post...) a Can Simiro amb el Menor.
Escalfem n-petint Espero 6b+. Cada cop el faig diferent, pero avui em surt molt fàcil.....
Mig escalfats, i ja amb les cintes posades, provo el moviments de Els Impresentables 7b+ o 7b segons la guia. Al segon encadeno sense gaires agonies. Molt guapa. Entrada bloquera, repòs i bombo desplomat amb passos llargs. El Menor cau al segon tiento anant a la r...el ruixat que ens ha fet al acabar jo la minat....
Amb la tonteria ja ens ha passat la tarda...cap a casa.

Gairebé al acabar ens vam adonar que el forat del repòs d' aquesta via, en el tram comú amb Els Indesitjables 7a+, te llogater....una pobra bestiola piulava mentre la seva mare, amb algun cuc a la boca, esperava pacientment a l' arbre del davant a que acabessim de fer el prèssec....
Au, ja ho sabeu.....

Montrebei. Cor Salvatge 480m.7b guarreado

Desprès de molts dies d' aguantar la tabarra del Feliu finalment cedeixo i em deixo entabanar......amb franquesa, haguès estat bé una mica més de rodatge (aquesta primavera no hem fet gaire cosa); peró ja li vaig deixar clar: si no m' ho veig hauràs de tirar del carro. Em diu que fale,... poz p'alante.

Aixi que dissabte a les 7:30h ja ens tens a peu de via, sort de la matinada, perque al cap de poc arriba una altra cordada amb el mateix objectiu.

La ressenya original arreglada pel Piju, on afegiré alguns comentaris.

L1. V+ Comú amb les del sector. muntem la R1 original (buri cutre), més amunt del que marca la ressenya.

L2 6b Al haver pujat més, el segon llarg es converteix en una marcada travesa a dretes. Es fa bé.

 Comença el tema....

L3 6c+ Anar fent per sistemes de fissures. No és especialment dur (jo anava de segon, de fet com a tots els llargs durs, que de fet ho son casi tots....)

 L3

L4 6c+ desplom important ben assegurat i travesa fina a dretes. M' equivoco i em penjo al segon pitó per a mirar-m'ho bé...corregeixo i amunt.

 Vista panoràmica desde r4

 La cordada del darrera al L3

L5 7a Tampoc el recordo especialment dur, clar que anava de segon...

L6 6a llarg de "tràmit". Aqui pots dubtar a l' hora de triar la fissura. En general recte fins bastant amunt. Canvi de fissura, pitó i R.

L7 7a. Pas de bloc al sortir de la R, protegit amb pont de roca i tasconet petit. El tram de 6c té un pitó més. La placa de 6b es pot assegurar bé amb aliens petits. Roca boníssima.

L8 Canvi de reunió, fins a una R amb parabolts. Com diu la ressenya (?).

L9+L10 6b. Aqui el grau està més ajustat. Entrada fineta i fisures peleones....muntem directament la r10. Mola un universal curt, ja que no hi cap pitó (si restes de pitonatge) Bona fisura per a peces petites.

 Entrada fina al L9

L11 6b+ 55m. de pura agonia. Per a mi el llarg més dur. Sort que em vaig escaquejar, aqui ho haguès passat malament....sobretot despres de veure la volada del Feliu; quan ja havia passat el segon pont de roca, on de fet també hi ha l' unic pitó del llarg, li patina el peu quan anava a col.locar un tasconet i avall. El tio es casca un puenting de 10m., fot el joc de tascons petits cap avall i pica molt de costat contra el tram més tombat del llarg...per sort el bidó i la funda li paren la patacada directa....un altre cosa és com ha quedat el pot....per sort ell està més sencer. Desprès d' uns exercicis espirituals per a tornar a aliniar els xacres, acaba el llarg. Jo de segon m' haig d' aplicar a fondo per a encadenar. Molt dur. Per acabar-ho d' adobar la R no és cap meravella. Només té un pitó (a caldo...) i la roca és una mica crocanti....quedaria bé un V mitjana (que no duiem). Al final ens apanyem amb una v petita cutre, un universal mig mig i un fantàstic alien verd....

 L11. dur, dur

L12+L13 7a+ i 7b. Desplomillo amb roca una mica sospitosa, recorda el darrer llarg de la femme fatale. El Felix passa mig en lliure, mig en artifo fàcil. L' horn ja no està per a bolls...Alien blau, pitó, alien gris i amunt.

Es salta la R12 i tira amunt. Ara el que tenim ganes és d' anar acabant..placa prou assegurada, travesa cap al fissura amb aparença ruinosa, passet de 6b+ molt curt (ben assegurat amb aliens vermell i taronja) i reunió.
Al meu torn encadeno el 7a+, on el tema es enfiarse'n dels peus, cosa que amb la corda per dalt és més fàcil...El tram de 7b és prou humà, se li veu color. Té canto (relativament, compta amb un parell de regletes que deunido..), peró és molt fi de peus. Pasem en lliure, penjant-nos a reposar al dos darrers pitons...

 L12, sortint del 7a+

 L14 Sortida per xemenia curta, placa i r a muntar amb aliens.

 

Reflexionant a la r13

Està fort el tio......

Ja ho advertia la ressenya; Largo, duro y en libre (deixem-ho en Largo, muy duro y casi en libre): Un viot en tota regla. Quin master el menjavellanes....

En 10:40h som dalt prou dignament, encara hem fet via i hem encadenat bona part dels llargs. Per a compensar el fet de tirar bastant de segon almenys he apretat fins que on he pogut....a veure si entrenem més la ment,... i les fissures peleones, que és on ho he passat pitjor.

Bona temperatura tot el dia, sort del nuvòls que ens tapaven el sol a estones.

De material vam fer amb el de la ressenya. Jo hi afegiria un universal curt (r10) i una V mitjana (r11). Pots passar sense, peró.....indispensable un Fèlix del 15.....

Si algú troba el joc de tascons (wc del 1 al 6) per allà terra li agrairé el gesto..... 

Siurana. Triomfant a la Siuranella Central

Amb les previsions meteorologiques no gaire encoratjadores decidim, amb el Feliu, deixar el Montsec per una mica d' esportiva a Siurana...es revelarà com un gran encert.
Fem cap a mig matí a la Siuranella Central, on, gràcies al dia mig tapat, encara s' hi pot estar. D' aqui unes setmanes serà un forn....jo vaig sense cap idea fixa, no tinc controlades les vies. Anem a disfrutar, i a fe....
Comencem escalfant a Lo Romanot 6b+ molt bo. Tecnic, sense grans apretades, aixi calibrem bé els equilibris...
Desprès el Feliu munta la seva llosa...Aguachurri 7a+ durillo. Placa amb alguna apretada, bombo desplomat i sortida de passos llargs...molt maca. Al meu torn, i amb el bon flash del Fèlix, patapam, encadeno...A la sortida de dalt m' he hagut de buscar la vida, peró m' he vist, sorprenentment, molt bé de resistència. Li fot un altre cop el Feliu i ens obsequia amb una bona volada marca de la casa quan ja sortia...
El paio m' enreda a muntar la Berrío Cabrero 7b+ més que consolidat....diu que es munta bé. Vaig fent per la placa inferior...tot mirant el mur llarg i desplomat que em ve ara...es munta prou bé, parant a les xapes del desplom per a fer els trekkings amb garanties. Cantos bons, monodits, laterals, aqui hi ha de tot. Controlo bé el pas clau, sense l'escaqueo expo de l' esquerra, que et trobes quan ja has sortit del desplom i cap avall.
Li torna a fotre al 7a+ i amb molta solvència encadena...una llosa menys.
Bueno, arriba l' hora d' apretar....he vist prou a l' abast el 7b+, així que ho probarem....El Feliu m' esperona amb un consell a lo Guardiola; au, a disfrutar....Començo i m' embolico una mica en un pas de la placa inferior, pero puc recuperar bé al repòs. Pujo convençut per tot el desplom i quan pillo el darrer canto bo del desplom, amb l' speed que porto surto disparat cap al repòs de bidits que hi ha abans del crux....regleta infame d' esquerres i a bloquejar fins a palpar una p. merda de rebaba amb la dreta (no he arribat al bidit bo) i creuar al tridit que et salva...a priori, perque una mica més i caic, ja amb la xapa a Pekin, als cantos bons de sortida...i per a fer-ho més èpic, tot el crux aguantant un ruixadet de primavera. 7b+ dur al second go. Avui si que he triomfat....gràcies als ànims de Feliu, que té més fe en mi que jo mateix.
Recollim trastos i cap a Arbolí a buscar aigua i a celebrar-ho amb unes canyetes.....

El Peladet. L' Avi de la Mel. 180m. 6b

Diumenge, matinal a Terradets amb l' Alberto, a fer l' Avi de la Mel....i si es pot quelcom més. Saludem al fill del Benito ( AKA l' Avi de la Mel) i li comentem que anem a fer la via de son pare. L' home content....

Desprès de la pujada asquerosa (sort que és a l' ombra...) ens posem a la feina:

ressenya c. Ganxets

L1 Enfila, com una mona, l' Alberto cap amunt...6a practicament equipat, completat amb un alien gris. Aqui ja veus la qualitat de la roca...al loro amb algun canto que talla de debó...
L2 Muraco boníssim de 6a+ sostingudet. Passem amb el material fix, amb alguns trekkings...la bona roca, peró, ajuda a tirar amunt...

 L2, no es tant tieso...

L3 6a+ El llarg raro...tot el rotllo de les franges al revés...a mi em va fotre més que la roca fos una mica patinosa...C1 i aliens vermell i groc al començament del llarg.

Encetant el L3, amb el forn al fons...

L4 6b Potser el més durillo. Entrada tiesa i ben assegurada fins a bavaresa de megacanto, tram ajagut peró tècnic i fissura clean cap amunt...deu ni do la fissura. Sort de la bona roca i de que s' assegura bé.
Linkcam (o alien vermell), tascons mitjans i alien groc i vermell

L4 cuita el sol

Fissura al L4

L5 6b, al meu parer més fàcil que l' anterior, o no tant sostingut. A la tercera xapa franquejar netament a l' esquerra a buscar la fissura de sortida. Aliens blau, verd, taronja i gris. Al tanto amb algun pedrot a dalt.

Acabant el L5

De la darrera reunió ràpel cap R3, dues reunions de l' Absurdistan i cap al cotxe....ja toca el sol i comença a apretar la calor....imagina't tota la gent que estava a les Bagasses...que no els passi res als del Rally.....
Comentem la jugada amb Benito i fill, contents amb els compliments de la via, comprem algun producte i cap a casa.
Via molt recomanable, on s' ha d' escalar. No es molt dura, pero tampoc Love-climbing (ni els dos primers llargs, que també tenen lo seu...). Vam posar-hi 3:30h amb la calma i tascons mitjans, aliens semàfor+taronja+gris+blau i camalot 1. Algunes cintes llargues o  bagues. Potser caldria anar pensant en dur algun mallon per als ràpels o alguna baga d' abandono....
Per cert, vam fer unes fotos a unes pubilles que feien el Nyerros..si ho llegiu ja direu.

Retorn a la Mussara

Divendres pujo amb al Jaume i cia al clàssic sector El Roure de la Mussara...feia mil anys que no hi anava.
Ara podria probar alguna via que abans nomès em mirava, bé, de fet ni les mirava.
Escalfem, per dir algo, a Aigua Viva 6a+. Els practicament 30 anys que té la via és noten...quin patir, com n' està de sobada. M' haig de penjar a la primera xapa, que per cert està molt amunt. Jo li donaria un plus més tranquilament. Baixant poso cintes a la veïna Shargamanta 7a, sense mirar, eh...
Despres del toprope del Jaume a Aigua Viva li foto a vista al 7a. Fàcil fins al pas clau molt dur. Veig com has d' agafar la fissura de dits, pero sòc incapaç de posar-m'hi bé. Ho acabo fent a lo bruto, juntant mans, bé, mès aviat els dits, a la fisurilla, i surto disparat cap a la R. Serà l' únic que encadenaré.
Desprès em munto la Jarias Krisnas 7b, pero a la part superior me'n vaig cap a Kikanoune 7b+, on vaig fent fins a un pas de molta fe, que et porta a un altre....tot en romos. No veig com pujar, constatem l' error a la guia i em baixo de la darrera xapa. El Sergi acaba de muntar, fins a la darrera xapa, el 7b que perseguiem...al meu torn resolc el pas de dalt de tot. Bloc molt dur quan ja vas calent de tota la via......
Al segon toc li foto a per totes, m' equivoco als pasos anteriors a la darrer xapa. Aguanto, pero he fet molt de gasto...segueixo igualment, a per totes.....orelleta esquerra, bidit infame a dreta, pujo peus, bloqueig del bidit, m' estiro al canto salvador, li entro dos dits.....i avaaaaalllllll, ruc!! Un altre dia, ara em fa una mandra espantosa tornar a pujar allà dalt....
Per acabar, i gairebé sense reposar, em poso a Tu no vadis 6b+ (6c en alguna ressenya). Entrada molt sobada, fins i tot els cantos grans es fan dolents. M' haig de parar a mirar bé un pas. La part de dalt inhumana de bona. Al tanto amb la mega llastra sikada.....No hi ha temps per a més...encara em d' anar a empenyer la furgo del Sergi.....

Montrebei.CADE 550m. 6c

Despres d' un mes sense tàpia ens hi posem de nou, i fem ració doble.....

La pista desde Viacamp està practicable, pero encara en obres. Al loro desprès de pluges.

Clapem a l' aparcament amb la companyia d' uns vascos "peculiars", amb els que ja haviem coincidit fa un parell d' anys a Riglos.

La bilbiografia:

Ressenya Lanochedelloro

Ressenya dels idem.

Piada El terrible. (horari de master...)

Al matí diana a les 6 i a les 7 en marxa. Aproximació en 1:10h, tenim sort i tot i no conexier el camí, ho localitzem tot prou bé.

L1 enceto la via. Placa fàcil. Munto R en sabina, just arribar a la feixa.
L2 resalt i travessa. Pas curiòs de V o + i el Feliu munta reunió al peu del diedret.

L3+L4 s' empalmen sense problemes ( si has muntat la R2 més amunt). Passem ràpid perque una cordada al pilar picazo ens bombardeja. Just deprès de passar naltros cau un xusco a la travessa del L4 que tranki......quina por.

L5 Placa, ja en bona roca, de 6c. Surt bé en lliure, tot i que l' aire gèlid que ara ens ve per el congost no ajuda...

L6+L7 També s' emalpen bé, controlan les cordes.

L7. solet, solet...

L8, el de la sabina cutre. Realment està fatal, la pobre. El Feliu té compassió d' ella i passa en lliure, al segon intent, sense tocar-la ni assegurar-s'hi....al meu torn passo amb un A0 dels tascons abandonats. Pas molt a bloc, on la motxila m' ajuda a obrir la porta...

L8. Pobre sabina....

L9 Placa fàcil i tramet de 6a sobre pitó de la risa....

L10 Xemeneia típica de V+ (o sigui prou dificil...) i sortida en placa. L' A0 surt prou bé en lliure, no deu ser més de 6c. Aqui ja començo a anar "tustat."
L11 Fàcil. Bona roca
L12 Diedre molt maco i amb més bona roca del que sembla des d' abaix. Travessa i reunió paronàmica.

Diedre al L12

R12, no podia falta la tipica foto...

L13+L14 També s' empalmen bé. Queda un llarg maco i que, tot i ser fàcil, al final et posa les piles...

L13+14

Fotos cortesia Baro-Paula

Cordada Baro Paula al pilar Picazo

L15 Diagonal en baixada molt fina de 6b i diedre-xemeneia sostingut. Saltem la r de la cova (1 pitó) i muntem a les sabines gordes del L16.

Diedre al L15

L16 Arbre tracció fins a la gran feixa.

L17 llarg de sortida molt guapo i amb ambient. IV+ dels que ja et passa factura. A dalt de tot sortir en xemenia cap a dalt, no passar per mig de l' arbre....

Cap al L12 veiem bé qui ens vol matar a pedrades....és l' Oriol Baró i colega Rubita al Pilar Picazo. Ens fotem algun crit, alguna foto i ens trobem al cim. Bona gent. Anem plegats fins a localitzar el pas del mur rocòs de més amunt....desprès ja anem fent, que ells amb el petate en tenen per a més estona...

Molta gent a la paret de Catalunya ( diedre gris, tempesta, un matxaca d' artifo que es va passar gairebé tot el dia al primer llarg de nosequé...) i un parell de sonats del BASE que van ser acollits al crit de "cabrooones" per la gent que trepava i que es van endur un bon ensurt.....

Hi hem posat unes 8 horetes, lluitant els llargs de 6c..... 2 hores més per a tornar al cotxe, seguint el PR200 que baixa del cim a la pista, desviant-nos cap al final....entre pitus i flautes total cotxe-cotxe 12 horetes justes. Ja ens hem quedat a gust.

Joc aliens semàfor+gris+taronja, C1-C3 i tascons. Bagues llargues i molta aigua (duiem 3l. i vam fer just...)

Ara que ja tenim controlat aquest sector, ja em veig a venir la enredada del Feliu......

Berguedà. Matinal a Malpas

Aprofitant els dies que passem a Vilada, quedo amb l' Iban el diumenge per anar a fer una matinal ràpida, aixi de pas ens coneixem in person....
Ell i el seu col.lega Ernest m' acullen sota la seva protecció i em porten a tibar una miqueta a Malpas. Tot i que no tenia gens clar que escalessim ( al despertar-me plovia...) acabem triomfant...no hi ha res com coneixer bé el territori....
Escalfem a mitges a l' Esperó Petito 6a+, on puc començar a agafar el truquillo al conglomerat, perque el que és escalfar....més aviat poc. Molt maca i estètica.
Seguidament l' Ernest munta la Pedra Filosofal 6c/+. Guapa, d' equilibris i pasos tècnics....aquí ja li vaig agafant el gesto....
Per acabar l' Iban em recomana Casserres 7a. Crec que és el 7a més desplomat que he provat mai. Li foto a vista i posant cintes, peró en aquell desplomaco els petits errors es paguen cars. M' arrugo a la sortida del tram més desplomat, just on la presa és més petita....ja l' he gravada bé per al proper dia....
Marxo content. Bon sector i bona companyia. A vore si podem repetir.

Siurana. Sortida molt frikie a Grau dels Masets d' Abaix

Dissabte se'm xafa el plan per a escalar.....altre vegada a fer esportiva. Tinc un mono de paret que m' enfilo per les ídems.....
Amb el Menorquí fem cap a Siurana, on puc "fruïr" de l' ambiente massimo, que diria aquell, frikie a matar...mal acostumat a pujar a Siurana entre setmana, flipo amb el personal, per quantitat i per qualitat...(llegiu-ho com volgueu), em sembla que vaig veure més canyes de pescar que qualsevol tarda d' hivern a la Llarga...
En fi, naltros a lo nostro. Baixem al Grau de Masets d' Abaix, on estarem a recer del vent que bufa a l' altre banda. Escalfem a Aleva 6b+ molt llarg i guapo. Prohibit caure a les 3 primeres xapes. Tot i aixó molt guapa i amb un diedre perfecte i disfrutón a la part de dalt.
Passem a muntar la veïna Little Ted 7a+. Provo a vista pero amb el subebaja de la tercera o quarta xapa quedo fos. L' acabo de muntar i la trobo un pèl dura. Desprès del primer tientu del Menor li torno a fotre i encadeno prou bé, molt millor que abans.....al loro amb el alejes a la part de dalt. Desprès encadena el col.lega i es referma en que és el 7a+ més dur que ha fet (i en porta alguns...). Bones apretades abaix i pasos d' equilibri i tècnics a dalt, amb arribada a la R bastant cardíaca.
Animat em poso a Pluja de Pedres 7a+, una de tantes lloses que pesa sobre meu. Faig prou bé la dura entrada, pero a la fissura en bavaresa "fàcil" de la part intermitja ja no vaig tan bé. Amb les tibades físiques em noto tocat; i espera't als bidits de dalt....em baixo de la darrera xapa i la desmunta el Menor amb la seva canya ( que us pensaveu? el que estigui lliure de pecat...). La deixarem com a primer plat del proper dia: aquí has de venir fresquet.
Per rematar, tot i que la moral de la tropa ha decaigut, a l' igual que el solet, vull probar a vista La Escalera del Mozo 6c+. Oju a la entrada fina. Aqui si que mola la primera xapada, més que res perquè et pots fotre marge abaix... no surt. Li fot el Menor i el cabronet em torna la jugada d' abans i es baixa abans d' afrontar el dur diedret final....torno a pujar i, amb un punt d' orgull i de mala llet, encadeno. Deu ni do amb el 6c+.
Marxem ben cuits. A veure si el proper dia m' animo a Muerte....

Deixant-se la pell al Dard, Arbolí.

Ja que aquest cap de setmana tampoc escalarem, fem una sortideta ràpida al Dard. La idea és provar la Viciats i Desquiciats 7b+, segons ens han dit, assequible....ja!!!.
Com que anem justos de temps, el Feliu s' hi posa sense escalfar ni res, a sac...Per sort és de bon muntar (sobretot amb una baga per al peu a la segona xapa...) Pas de bloc molt dur a la segona xapa i anar fent desprès, tot i que amb alguna apretadeta. Al meu torn em salto el pas clau, encara vaig fred, i aqui et pots fer mal...la part superior surt bé; placa tombada de peus mans primer i més vertical i de nyapes en roca coral.lina desprès. Arribada a R amb canto gros, pero tècnic.
Hi torna el Feliu i res....baixa del pas. M' hi foto a per totes...si faig el pas, ja et dic jo que a dalt no caic, ni que sigui per a no tornar a fer el maleït pas....Total, que li tibo a sac i em trobo la yema del dit tota arrugada i fent-li companyia a l' ungla...sangarrera de collons. El Feliu li fot altre cop (quin remei, s' ha de desmuntar...) i ara almenys ha pogut fer el pas de baix ( a l' enèsim intent...). Acaba la via penjant-se alguna vegada i cap a casa...quin matí més improductiu...El Felix, sempre tant optimista, diu que aixó del dit és bona senyal, vol dir que apretem fort.....com que no és el seu dit....Hi tornarem, per orgull...

Siurana. El Pati i Can Melafots

Divendres fem la escapadeta de rigor a Siurana, per afrontar amb més ànims el dur cap de setmana de calçotades que ens espera.....Pujem amb el JL i l' Andoni, i de pas recollim tropecientos gats als Pep.

Com que anem tard i volem plegar d' hora anem directe al Pati....pringada, doncs el sol marxa a estones i l' airet és d' alló més vivificant.L' Andoni deixa mig muntada Viagraman 7a, i baixa amb els dits gelats. Al meu torn encadeno a vista, acabant de possar cintes a dalt...home, la roca està freda, peró tampoc n' hi ha per tant...aquests frikis......la via, boníssima.

Jl a Viagraman. El muntatge de les cordes es per a filmar l' Ondra a Golpe de Estado.

Desprès de l' encadene del JL i del second go de l' Andoni, emigrem a regions més càlides, cap a Can Melafots. Em toca muntar May thing son...7a d' entrada bloquera i expo. Ojo a la primera xapa, aquí està més que justificat l' ús de la canya...com que no en tenim ho solucionem amb un pas d' espatlla. No val a badar fins a xapar la segona. Alguna apretadeta a la meitat i sortida de palmes d' un bon bombet....La munto parant a mirar-me bé els dos pasos claus....ens em tornat a refredar, es com si fós la primera via....al segon toc surt bé.

Ya callate, desplomar, desploma.....

Per acabar de baixar el nivell, l' Andoni ens proposa una de les seves enredades, i naltros ens deixem....Ya callate 6c+ de dues xapes. Sostraken i apretada....no és el meu estil, pero un cop a l' any....moviments molt espectaculars. El Jl la munta i no arriba a la R. Al meu torn almenys la puc desmuntar....haig de marxar. Un altre dia que no tinguem res a fer ja la tornarem a provar.

Queda l' opció de anar a punxar.....

Aprofito per a incloure el nou blog del Padrí, aka Trill, aka Xavi.....http://www.penyaroja63.blogspot.com/...a veure si l' omplim de forçes experiències.

Montrebei. El Cau del Sioux. 270m. 7b+

Abans s' aquesta sortida ens hauriem d' haver llegit l' horòscop..., no per l' escalada en si, sinó per tot el que l' acompanya; Arribem al prat i hi trobem uns de tranquis esmorzant, una furgo que ja estan en marxa, i uns que es preparen...amb tot aixó el Feliu s' adona que s' ha deixat el casc a casa, que hi farem...total, que els que es preparen van a la mateixa via....ara tampoc es qüestió de fer-los la pua (desprès ens en penedirem...)

Anem amb la calma fins a peu de via i veiem que els de l' altre furgo, dues cordades, també son en aquesta via....està clar que ja és una clàssica....Ara tornarem a la via en si (a qui li interessi nomès la piada de la via que es salti el que ve ara...)

El tema de la sortideta bé al tornar en cotxe cap a casa....per començar a la pista asfaltada, tot sortint d' una corba, ens trobem una paia circulant no pel mig, no, sinó per el meu carril; no hi ha temps a parar, la tia no reaccionar, la tragèdia es palpa...al final passem ben just entre la susodicha i el terraplè, ja amb les rodes fora de l' asfalt.....buffff, ja em veia tot el lateral afaitat. Bé, seguim cap a Balaguer. Trobem dos cotxes i quan em disposso a avançar-los, el cabró del davant, amb el seu 4x4aminomadelantanidios, surt a sac per a fer el seu avançament...quilvaparir!!!. Anem fent sense més incidències, fins que, tot just abans de Solivella, aprop de Montblanc, veig una bèstia pel voral....òstia, un  porc senglar...caguntot es fot ben bé al mig de la carretera, i per l' altre banda venen cotxes... Frenada a muerte, s' engeguen els warnings i finalment li arreglo la cadera amb el morro del cotxe.....la bèstia queda dempeus, pero donant tombs sobre ella mateixa. Parem i ja veig que m' ha fet la feina a la xapa....sort que no l' he enganxat de plè, sinó hauriem flipat de debó....

Retornant a la via;
La ressenya, com gairebé sempre, cortesia del Luichy. També ens va orientar bastant la piada del Pastes.

Ressenya c.Luichy

L1+L2. S' empalment sense problemes. Un parell d' alines i un C1 a la bavaresa de 6a. Va bé per a escalfar.

L3 7a+. Li foto a vista de debó, doncs sembla que les tres cordades precedents no han tocat roca...Vaig fent, passo el tram dur i quan ja semblava que sortia del més dificil em desequilibro i caic....m' he inflat a base de bé. Agafo aire i acabo el llarg....llàstima. Sortir de lo dificil a l' esquerra de les xapes...llarg molt equipat, amb molt bona roca.

L3. 7a+

L4 7b+. Enfila el Feliu. Pas dur nomès sortir de la reunió. Desplom important amb passos llargs a bidits i tridits...Amb una baga munta la segona xapa i al final mig surt en lliure cap a la placa superior, on va fent fins a la r. Al meu torn flipo amb el pas del desplom...a mi aquestes tibades em costen molt. Ho provo un parell de cops, pero caic, amb el xiclet, fins a la feixa. Em salto la tibada inicial i disfruto del llarg...boníssim. Vas fent en placa fina, amb peus mans d' equilibri fins al mirall de dalt de tot...en lliure nomès ho veig factible cap a l'esquerra, a buscar dos micronyapes, amb els peus en adherencies precàries, per a agafar la fisura horitzontal. Llàstima que tot just aquí no és gaire bona....no m' hi aguanto i acabo sortint amb un a0. Completament equipat, amb roca excel.lent

Inici del L4. 7b+

L5+L6 6c. Fissura molt guapa, amb passos molt macos a la part superior. Tret dels primers metres, la resta cossit. Alien groc i tascó mitjà.

L5. 6c de fisura

L7+L8 6c. Tram de IV, on per evitar el fregament convé no xapar dos claus (?) al principi del llarg. Tram trencat amb dos bolts i fissura dificil, aqui equipat amb més alegria....Xemeneia un pèl expo, amb algun tram trencadot.

Tram trencat al L8 6c

L9.6c. Una bona apretada per a sortir de l' olla i cap avall......que ja em perdut prou temps esperant a les reunions....

La via ens ha agradat força, està clarisim que ja és una clàssica....la ressenya marca 6a obligat, peró mola anar a poder fer almenys els 6c's en lliure. Molt equipada, fins i tot, i ho dic jo que sòc cagadillo, en algun punt en excès. En canvi a la part de dalt molaria alguna cosa més...
Portar moltes cintes (unes 16). Vam posar aliens groc, gris, C1 i algun tascó mitjà

Siurana. Can Toni Gros

Divendres una nova escapadeta a Siurana, amb el Feliu, mig tocat i el Jaume.
Anem cap a Can Toni Gros, on tots podrem fer algo, i segur que estem a recer del vent....de fet acabem escalant, i descansant, en samarreta de màniga curta...
El Feliu comença escalfant a No tinc lloc 6a+, o més i tot, a jutjar per com s' ho ha de mirar...Desprès del torn del Jaume em poso directament a L' Esquitx 7a. Es veu de canto i anar fent, pero amb alejes importants...Total que pago la capullada i, inflat, haig de parar per fer amb garanties la sortida, que ja te lo seu...només cal veure com està la darrera xapa...la desmunto i la deixo per un altre dia.
Desprès del avista a Jugant amb foc 7a del Fèlix, li foto a vista a Petit pro eixerit 7a+. Anar fent, pero oju no caiguis, fins a sostre. Sortida a palpentes i canto reunió. Bé, bé...

Sortint del sostre de Petit pro eixerit 7a+

El Feliu i el Jaume rematen el matí en un 6b guapo i jo li foto a Pangea 6c+, que havia fet de segon feia bastant de temps....ara em salto alguna xapa que no he vist fins a ser a la següent ...com els alejes son la tònica...ja va bé acostumar-s'hi...

Tot tornant al cotxe, i veient que encara tinc temps, decideixo quedar-me per Ca la Isabel, a veure si em trec Cromagñon Climbing 7a+ que tinc pendent desprès de probar-lo dies enrera...Tinc sort i em trobo amb coneguts del plafó de la Canoncity que l' estan fent...aprofito i encadeno al primer toc...bon dinàmic al sostre d' entrada i anar aguantant de les regletes perfectes del mur superior. Molt guapa.

Ager. Niltina 300m. 6b+

Dissabte, aprofitant la finestra de bon temps que anuncien (ja sembla que estiguem a la Patagonia...), quedo amb el Toni per anar fer una via de trankis a les soleiades parets d' Àger. Des de la darrera vegada que vam sortir que no ha fet res de res de roca...peró, com sempre, es portarà dignament.
Total, que trio la Niltina, que fa temps que tinc ganes de fer.
Aparquem l' auto a l' alçada de la via i directes cap amunt. En un quart ja sóm a peu de via, on improvisem una variant d' entrada, doncs l' original està tota molla...
L1 Entrem per l' esquerra per a evitar el tram mullat. IV+ tranqui.
L2 6b .Llarg amb varietat de pasos...placa, bavaresa, diedre, desplom. Prou guapo i bona roca. La variant de 6b es protegeix bé amb un alien verd. La sortida en desplom amb un C3 a caldo.
L3 Llarg de V de transició per anar al peu del diedre.

L3, encara amb solet

L5 6b. La ressenya deia largo guapo...aixó deu ser quan és sec...vaig flipar als primers metres, on els canto bons estaven gelats (literalment, plens de gel...). Haig de tirar per la placa de cantos desfets de l' esquerra i lluitar el rotpunkt a base de bé, peró acaba sortint. La sortida a la placa també té la seva conya, amb un munt de lajes sospitoses....tal com ho vaig fer li donaria un plus.

L5, fins i tot el parabolt tenia caramells....

L6 6a+. Diedre i placa, amb bona roca. Aliens vermell i gris.
L7 Trepada fins al peu de les plaques finals.
L8 6b+/c. Placa fina, fina. Si t' escaquejes molt a l' esquerra semblava més fàcil..per la placa, que es per on vam tirar, deunidó. Canvi del diedre a placa de roca boníssima, protegit amb un C1, i cap amunt, on abans de la R t' espera un pas curiós...

L8, passat el tram de 6b+, ja sense solet...

 L9 6b+ Placa boníssima i molt fina. Molt guapo.
L10 Resalt final de V i cim...

Caramells per tot arreu

El cim, encara amb una mica de neu

Vam seguir les indicacions del Luichy i vam tirar cap a l' oest per anar cap a la Canal de l' Embut. Ens vam passar l' entrada i vam acabar baixant per la canal del Pas de l' Embut....baixada ràpida i còmode, més que no pas la canal clàssica. Adjunto foto i enllaç d' una web d' excursionisme interesant on descriu molt bé la canal.

La via en general no es cap meravella, als Puntals n' hi ha de més bones i amb més bona roca, peró té trams bastant bonics, i força metres...Les plaques de dalt son excepcionals.
De material vam passar amb el descrit, semafor alien i C1 i C3. Tascons no calen. Molen cintes llargues i bagues sabineres, tot i que la majoria ja compten amb bagues. Vam fer amb 4 horetes de tranquis, aixó si amb una mica de fred...es veu que els únics núvols de Catalunya estaven allà concentrats....

Arbolí. Matinal al Dard

Diumenge ens permetem una sortideta matinal a fer esportiva. Fem cap al Dard, on de bona hora toca el sol, i cau més apropet que Siurana...Fem una paradeta al sector més clàssic, on l' Alberto i l' Alex passaran el matí tatxant totes les vies.
Escalfem a No ens atosiguis 6a+ molt maco, on practiquem una mica de bavaresa, que falta ens farà...Aqui el sol encara pica de costat i la roca està francament freda...
Mig escalfats anem a la Mistyflowers 7a. Per sort la roca aquí ja té un altre tacte... Via molt i molt tècnica a la part inferior i mur més vertical i d' aguantar-li a dalt, amb una entrada a reunió que si et despistes et fot avall. Encadeno a vista i posant cintes. Desprès ho farà el Feliu.
Ens desplacem a l' altre extrem del mur del dard, a probar la Purísima Ascensión 7b. El Feliu la provada uns quants cops, i com que se la coneix li posa les cintes. La provo jo peró no surt. Falta confiança als passos de bavaresa de la part inferior, que de fet és on hi ha el tema. La resta és anar fent, superant uns sostres molt guapos. El Feliu li fot un segon pegue i encadena amb molta solvència. A mi ja no em queda temps per al second go....un altre dia.

Montrebei. Paret d' Aragó. Los Cuarentones 270m 7a+/Ae

Finalment algo de paret....

Divendres amb el Fèlix cap al Pont de Montanyana a sopar...primera decepció; Cal Llarc ja no és el que era: car (16€ el menú de dos plats), dolent i mal servei....nunca mais!

Desprès de sopar cap a Viacamp. Comencem a enfilar la pista i als primers metres ja flipem....es un autèntic fangar. Sort de les roderes, perquè sinó no pugem...Amb penes i treballs arribem al desvio cap a Montgai, on clavem la Cutrefornia i ens emmerdem a base de bé per a treure-la...la deixem encarada cap avall i a clapar. Si la pista segueix així recomanable un 4x4, no per el mal estat, sino per la tracció...quin merder que estan fotent....segons ens va dir un veï de Viacamp, han de fer un pont cap a Corça...ai, ai.....

L' endemà al matí ens toca caminar 5min. més fins a la supertanca....bona excursioneta fins a la feixa. Ara tant l' entrada a la feixa com el punt on cal deixar la pista es troben ben fitats. El destrepe compta ara amb una corda nova d' on pots rapelar (de moment...). En hora i tres quarts ja ens posem a la feina, acompanyats per uns navarros que una mica més tard es posen a la Femme Fatale.

 Ressenya C. Luichy. Extreta d' onaclimb.

L1+L2. Llargs d' accés. Es poden enllaçar tranquilament.

L3. 6b. Placa amb forats una mica guarrilos, amb algun paset...primer spit molt amunt, desprès equipat.

L3.

L4+L5. 6a. Més placa amb forats abaix i diedre a la part de dalt. Convé saltar-se la reunió i fer el tram de IV matojero fins a la còmode reunió al megaforat (per sort sense inquilins...).Practicament equipat, vam posar un C1 al diedre.

L6 7a+/Ae. Llarg estrella amb diferència. Megaplacot de forats ( bidits i monodits...), amb alguna regleta per a respirar, sobretot els peus....El Feliu es casca una volada a la meitat i desprès va fent en lliure amb reposos, que anar de xapa a xapa sense ganxo ni pedala ja té lo seu...Jo tiro fins bastant amunt, fins que em peta una regleta lateral i passo al plan B uenoquehifarem...Bagueto al darrer spit per arribar a la R. Ojo a lo sostingut que és el llarg...les mans son relativament bones, peró vas tot el llarg molt tens de peus, i fa 50m.....Roca excel.lent. 20 cintes. ambient guapo

Obviament L6

Pas d' Ae al final L6

L7 V trencadot. Travessa a dretes i recte amunt per un diedre mig trencat. Trobareu un clau no ressenyat, la resta net. Em peta un peu i em foto un bon ensurt, sort que hi havia canto...aliens taronja, groc,gris, C1 i tascons...Reunió penjada amb ambient.

L7. Diedre guarrillo

L8 6a també delicat...sortida de la r delicada i una mica expo, el primer clau que marquen no hi és. Diedre i sortida a la dreta cap a una placa prou bona, que arribant a dalt s' espatlla...alien taronja, groc i algun de més petit...
Cim i cap a la furgo, que encara ens queda fer una mica de rally fins a Viacamp....

 No és el que sembla, està recollint la darrera R....

Hi vam posar unes 4:30h. Important 20 cintes i semàfor alien + taronja + camalot 1. Tascons grans i mitjans.
Vam trobar el grau una mica collat...potser es que estava tous de tanta esportiva, peró si el Fèlix opinava el mateix...