Sortideta matinal el dimarts per a testar els nous reglatges.....tres vies en plan ràpid al Falcó, aixó si, de totes de gairebé 40m. i cap a casa a dinar.
Escalfem a La Millor de 6c, així queda muntada per al Jaume. (que per cert encadenarà desprès d' una lluita èpica al darrer pas)
Pasem a la Borinot 7a que surt a vista. Metres i un parell de seqüencies d' apretar.
Per acabar ràpid (massa potser, peró al Jordi li toca diana), em poso a la clàssica Haber pedido muerte 6c+ dur. Part superior amb les xapes lluny+roca sobadilla= em penjo a la penúltima xapa.
Sembla mentida com baixa el rendiment del coco amb tres setmanetes de no tocar roca....a veure si dissabte ho arreglem.
divendres, 29 d’abril del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
Montrebei. Estrella Pirata 380m. 7b+
Acurada ressenya Luichy
Quedem amb el Feliu directament a dormir a l' aparcament de la Fundació, i dissabte ben d' hora en marxa per a començar a escalar cap a un quart de deu.
L1. V+ Guarreria typical. R d' expansions prou cutre...
L2 IV en baixada fins a reunió, encara més cutrilla pero reforçable amb alien groc, al peu d' una fissureta.
L3 6b. Fisureta a assegurar amb aliens i tasconets, pitó, pas xungo de placa, spit i amunt, més fàcil pero dificilment protegible. Important xapar spit i fer el pas per baix.
L4 6c+. Fisura i placa de 6b a protegir (aliens) fins a una placa més fina, peró ben protegida, de 6c+. Tram final fàcil i trencadot
L5 7b+. El Willow ja ens havia advertit que aquest era més aleatori i puta... a fe. Anar fent, peró apretant, fins bastant amunt, on el pas clau fot el Feliu avall; el seu canguro Quechua encara hi va més, peró. (si algú el troba, ja ho sap). Desprès de diversos intents es veu obligat a treure el gantxo. Tret del pas xungo ens surt la resta, que s' ha de dir que es guapo, guapo. Camalot del 1 útil al final del llarg.
L7 6b. Fissura d' aspecte ruinós, pero prou sòlida. Millora a partir del passet de 6b. Entrava de tot.
L4 6c+. Fisura i placa de 6b a protegir (aliens) fins a una placa més fina, peró ben protegida, de 6c+. Tram final fàcil i trencadot
L5 7b+. El Willow ja ens havia advertit que aquest era més aleatori i puta... a fe. Anar fent, peró apretant, fins bastant amunt, on el pas clau fot el Feliu avall; el seu canguro Quechua encara hi va més, peró. (si algú el troba, ja ho sap). Desprès de diversos intents es veu obligat a treure el gantxo. Tret del pas xungo ens surt la resta, que s' ha de dir que es guapo, guapo. Camalot del 1 útil al final del llarg.
Preparant els gats esmolats per al 7b+
Ja en matèria...
L6 6b+. Travessa fàcil peró expo (C2 psicologic). Fisura de 6a neta, placa molt fina de peus i diedre final tieso de 6a. Vam posar una mica de tot....
L7 6b. Fissura d' aspecte ruinós, pero prou sòlida. Millora a partir del passet de 6b. Entrava de tot.
L8 7b+. L' altre llarg dur. Sortida de la r que ja et posa les piles. Al cap de pocs seguros ja em penjo a repossar...durillo, pero molt guapo. Vaig fent en lliure, parant de tant en tant, bé de fet parant bastant...tascó petit útil per a un pas obligat cap al final. Cintes a go-go (vaig haver de fer algun sube-baja...)
L9 7a Sortida de la r (penjada i incomodisima) molt fina. El 7a és més que el pas que indica la ressenya...fins que la fissura no tomba (suposat V+) no pots abaixar la guardia. Roca molt bona. Passem en A1.
L10 Llarg montrebeià que cedeixo al Feliu...jo i les xemeneies no som gaire amics....només vam veure un dels ponts de roca que marquen. Aliens grans i camalots.
Millor sortir per l' esperó trencat que no per la canal. Cim i cap avall per el camí, prou fressat, que et duu al sender del congost. Important remuntar l' esperó rocós i seguir franquejant al nord. (Fites). 1:30h des de R10 al cotxe.
De material vam dur aliens del negre al taronja i camalots del 1 al 3.5, repetint 1 i 2, peró em sembla que no els vam fer servir (duplicats, s' enten). Tascons mitjans i petits. Ah, i aquest cop si, pedala i ganxo. Per als llargs durs caldràn unes 17 o 18 cintes. Naltros ens vam entretindre bastant als 7b+'s i vam sortir en 10h.
Vam gaudir d' un dia collonut, compartit amb una cordada al Diedre Gris, una a la Cade i uns lolos a la Totxaires...
Per a més referències el Tal iban.....Llegint alguns comentaris sembla que vagis a fer una via als puntals; realment els llargs durs estan molt equipats, peró es que son 7b+....la resta com les modernes del lugar....per a mi segueix sent una via a Montrebei, i apreta....
Maese Feliu cagant-se en la ferralla que has d' arrosegar als 7b's
L9 7a Sortida de la r (penjada i incomodisima) molt fina. El 7a és més que el pas que indica la ressenya...fins que la fissura no tomba (suposat V+) no pots abaixar la guardia. Roca molt bona. Passem en A1.
Aqui se'ns veu el llautó...
Millor sortir per l' esperó trencat que no per la canal. Cim i cap avall per el camí, prou fressat, que et duu al sender del congost. Important remuntar l' esperó rocós i seguir franquejant al nord. (Fites). 1:30h des de R10 al cotxe.
De material vam dur aliens del negre al taronja i camalots del 1 al 3.5, repetint 1 i 2, peró em sembla que no els vam fer servir (duplicats, s' enten). Tascons mitjans i petits. Ah, i aquest cop si, pedala i ganxo. Per als llargs durs caldràn unes 17 o 18 cintes. Naltros ens vam entretindre bastant als 7b+'s i vam sortir en 10h.
Vam gaudir d' un dia collonut, compartit amb una cordada al Diedre Gris, una a la Cade i uns lolos a la Totxaires...
On és en Wally?
Cordada al Diedre Gris
Per a més referències el Tal iban.....Llegint alguns comentaris sembla que vagis a fer una via als puntals; realment els llargs durs estan molt equipats, peró es que son 7b+....la resta com les modernes del lugar....per a mi segueix sent una via a Montrebei, i apreta....
dilluns, 28 de març del 2011
Pul.lulant per Siurana
Frustats els plans de tàpia esportiva per l' esquena del JL (..ens fem grans), fem cap a Siurana.
Com que sembla que la calor apretarà (el cotxe marca 18,5ºC a les 11:00h.) anem directes cap a l' Aparador.
Allà resulta que corre l' aire, i la roca i l' ambient està d' alló més fred. Escalfem repetint la Gatzara 6c.
Visto lo visto emigrem a buscar el solet al Cargol, on la temperatura és prou agradable. Surt a vista i posant cintes la llarguíssima i tècnica La Morena del Montsant 7a+. A la part superior hi ha dos parabolts aixafats (?). Has de fer un trekking important amb un pont de roca cutre amb un bagueto encara més cutre com a darrer seguro. Movem trastos altre cop, a veure que tal a la Papagora, ,peró aquell racó és un infern; no hi corre gens d' aire i ja no s'hi pot estar. Aixi que cap a la Siuranella Est, on aprofitem les cintes d' uns guiris per a fer un tiento cadascú a l' objectiu que fa temps que persegueixen; Avance Cangrejo 7c. El JL em canta les seqüencies i van sortint prou bé. Queda apuntada per a succesives visites tardo-estivals....
Per a rematar la jornada (l' esquena del JL ja diu prou...) anem al subsector a l' esquerra de tot, on provo a vista la Panxa del Bou 7a+. Placa guapa i desplom important, on no veig el forat salvador i em penjo..a l' igual hagués caigut més amunt, on tampoc regalen....
Com que sembla que la calor apretarà (el cotxe marca 18,5ºC a les 11:00h.) anem directes cap a l' Aparador.
Allà resulta que corre l' aire, i la roca i l' ambient està d' alló més fred. Escalfem repetint la Gatzara 6c.
Visto lo visto emigrem a buscar el solet al Cargol, on la temperatura és prou agradable. Surt a vista i posant cintes la llarguíssima i tècnica La Morena del Montsant 7a+. A la part superior hi ha dos parabolts aixafats (?). Has de fer un trekking important amb un pont de roca cutre amb un bagueto encara més cutre com a darrer seguro. Movem trastos altre cop, a veure que tal a la Papagora, ,peró aquell racó és un infern; no hi corre gens d' aire i ja no s'hi pot estar. Aixi que cap a la Siuranella Est, on aprofitem les cintes d' uns guiris per a fer un tiento cadascú a l' objectiu que fa temps que persegueixen; Avance Cangrejo 7c. El JL em canta les seqüencies i van sortint prou bé. Queda apuntada per a succesives visites tardo-estivals....
Per a rematar la jornada (l' esquena del JL ja diu prou...) anem al subsector a l' esquerra de tot, on provo a vista la Panxa del Bou 7a+. Placa guapa i desplom important, on no veig el forat salvador i em penjo..a l' igual hagués caigut més amunt, on tampoc regalen....
dilluns, 21 de març del 2011
Collegats. Tubabu Musungu 200m. 7a+
Des que vaig veure la topo al blog d' un dels pares de la criatura tenia ganes de fer aquesta via...escalada exterior en placa, bastant equipada (bueno, bueno...), roca sputnik, sesto grado...(bueno, bueno...); bons motius per a tornar a Collegats. Com que per a l' amic Feliu segurament seria massa fàcil, aprofito per a anar-hi amb l' Alberto, amb el que tenim de fa temps uns sortideta pendent...
Aparquem al mini pàrquing, que per cert diria que l' han ampliat, xerrem amb altres cordades que tot just arriben, i cap amunt. Trobem bé la vira d' accès a la R0 (algun passet delicat..), saludem a la cordada franco-vasca de la sang de crac i a les 11 en punt ens posem a lo nostro:
L1 6b Li tira l' Alberto. Entrada fàcil, desplomet ben assegurat i placa fina. Va petar algun canto. Aliens
L2 6c concentrat i ben protegit al sortir de la R. Desprès més fàcil, pero amb molt d'aire, amb roca excel.lent. Vam passar amb el que hi havia...gaire cosa més no pots posar.
L3 6c+. Aquet era el llarg que més m' inquietava....Alguna apretada, amb bolts, per entrar i sortir, i tornar entrar, a la bavaresa. Desprès fissura, encara una mica bruta, a protegir i cap amunt...l' aspecte una mica tètric, peró tot s' anava aguantant. Aliens vermell i verd abaix i tascons grans, C1, C2 i C3 a la fissura.
L4 7a+ bombo d' anar aguantant amb bidits no tant bons com voldries...desprès placa fina on encara pots caure. Repòs i sortida cap a la r per un diedret d' aspecte dificil (per sort meva no ho era tant)a protegir amb tascó i C2. La resta equipat. Ho dono tot i surt a vista.
L5 6c accés ben protegit a una vira cabroneta...vaig pujar massa i la cosa em va quedar una mica expo, tot i l' alien gris, per no llegir bé l' itinerari...desprès mur i bombet de sortida ben protegits i entrada a la r a protegir amb aliens taronja i vermell. No és dificil, peró hi ha bastants líquens que et poden donar un bon ensurt...
L6 6b. sortida de r a protegir (C3 i C1 en forats...), desplomet a agafar per la dreta, tres bolts al tram més finet i desprès ja pots tirar els trastos d' escalar i desplegar les veles, perque t' espera una bona navegada...la roca, per sort, excel.lent. Rotpunkt a la via com els bons; a excepció del primer llarg, tota de primer...l' horari com els dolents; 6 horetes de res...
Sortim cap al cim per l' esquerra i tornem a peu per el camí de la ferrada (1:15h)....així podem gaudir una mica del solet de la tarda, que des de la R2 que no el veiem.....
Total; una via guapa i sostinguda. Ara, el grau i equipament......al loro, que dicen que és paternalista i no lo és....que no me los embauquen.....
De material vam dur aliens del verd al taronja, camalots del C1 al C3 i joc tascons. Ho vam posar pràcticament tot (els tascons nomès els grans, peró almenys tres o quatre els vam posar...no feu cas dels que van sobrats)
Aparquem al mini pàrquing, que per cert diria que l' han ampliat, xerrem amb altres cordades que tot just arriben, i cap amunt. Trobem bé la vira d' accès a la R0 (algun passet delicat..), saludem a la cordada franco-vasca de la sang de crac i a les 11 en punt ens posem a lo nostro:
L1 6b Li tira l' Alberto. Entrada fàcil, desplomet ben assegurat i placa fina. Va petar algun canto. Aliens
L2 6c concentrat i ben protegit al sortir de la R. Desprès més fàcil, pero amb molt d'aire, amb roca excel.lent. Vam passar amb el que hi havia...gaire cosa més no pots posar.
L3 6c+. Aquet era el llarg que més m' inquietava....Alguna apretada, amb bolts, per entrar i sortir, i tornar entrar, a la bavaresa. Desprès fissura, encara una mica bruta, a protegir i cap amunt...l' aspecte una mica tètric, peró tot s' anava aguantant. Aliens vermell i verd abaix i tascons grans, C1, C2 i C3 a la fissura.
L4 7a+ bombo d' anar aguantant amb bidits no tant bons com voldries...desprès placa fina on encara pots caure. Repòs i sortida cap a la r per un diedret d' aspecte dificil (per sort meva no ho era tant)a protegir amb tascó i C2. La resta equipat. Ho dono tot i surt a vista.
L5 6c accés ben protegit a una vira cabroneta...vaig pujar massa i la cosa em va quedar una mica expo, tot i l' alien gris, per no llegir bé l' itinerari...desprès mur i bombet de sortida ben protegits i entrada a la r a protegir amb aliens taronja i vermell. No és dificil, peró hi ha bastants líquens que et poden donar un bon ensurt...
L6 6b. sortida de r a protegir (C3 i C1 en forats...), desplomet a agafar per la dreta, tres bolts al tram més finet i desprès ja pots tirar els trastos d' escalar i desplegar les veles, perque t' espera una bona navegada...la roca, per sort, excel.lent. Rotpunkt a la via com els bons; a excepció del primer llarg, tota de primer...l' horari com els dolents; 6 horetes de res...
Sortim cap al cim per l' esquerra i tornem a peu per el camí de la ferrada (1:15h)....així podem gaudir una mica del solet de la tarda, que des de la R2 que no el veiem.....
Total; una via guapa i sostinguda. Ara, el grau i equipament......al loro, que dicen que és paternalista i no lo és....que no me los embauquen.....
De material vam dur aliens del verd al taronja, camalots del C1 al C3 i joc tascons. Ho vam posar pràcticament tot (els tascons nomès els grans, peró almenys tres o quatre els vam posar...no feu cas dels que van sobrats)
dilluns, 7 de març del 2011
Roc dels Collars. El séptimo de los cielos. 200m. 7b/Ae
....també podria ser cielos, que séptimos!!!.
Duiem corda de 80 i alguna cinta llarga (útil per a escaquejar el 7c+). Casc indispensable per a la canal de baixada....Les reunions no tenen anelles, peró en totes trobareu material abandonat. Naltros l' hem respectat...
L' objectiu
Ressenya, sense permís, del blog Alt Urgell
Dissabte, amb un refredat incipient i en aquella fase que vas tot el dia una mica globo, enfilem amb el JL cap a l Alt Urgell, a veure si podem disfrutar, segons diuen els experts, d' una de les millors vies esportives en paret del País....el José Luis torna al món de la tàpia, i li hem de fer la cosa atractiva.
Aparquem just abans de la cadena, però l' avi del mas, amablement, ja ens fa saber que millor al cartell de propietat privada. Desprès, repassant la complerta info del Xavi Grané, m' adono que ja ho adverteix.....al tanto doncs. Prop del cartell surt una pista que baixa als camps propers al torrent. Creuem el torrent i enfilem recte amunt sense camí, però per terreny prou net, fins a trobar el final de la pista que ve del mas. D' aquí a la paret un bon camí fitat. Total uns 35min. Com que hi ha tonyina per a tothom, fem a palletes qui comença...em toca a mi.
L1 25m. 7b. Entrada en placa ben assegurada, amb algun passet finet, amb degotalls, regletes, de tot. Em planto sota el desplom i ja veig que aquí la cosa obliga més...tres xapes d' apretar si o si. Paro, m' ho miro bé i vaig fent de xapa a xapa. Molt guapo. Llàstima que no el puguis agafar un pèl més calent...
L2 40m. 7c+ o 7b/Ae. apretada dura per a sortir de la primera a la segona xapa, inclús en A0. La segona xapa té una exprès cutre posada. Va bé per a fer l' A0, aixi que la deixem. La resta del llarg és anar fent en placa desplomada, amb algun pas obligadillo pel mig. Com més amunt, més canto i més fàcil. Pasem penjant-nos de tant en tant, peró pasem....
L3 45m. 7a+. Aquí ja ens començem a trobar millor...només veure aquelles plaques grises et passen tots els mals...llarg bonissim que encadeno a vista. Tranqui el passet finet i obligat a la xapa cachondeo, i tranqui també les punxes....passos obligats abaix i alguna xapa de més a dalt.
L4 30m. 7b. Li fot el JL i va resolen, penjant-se algun pas per a mirar-s'ho bé. Mooooolt finet de peus i molt obligat. Al meu torn, i amb la corda per dalt, encadeno. Llarg brutal.
L5 55m. 6c. Canvi de R per la repisa a buscar la placa tombada de sortida. Aquí no pots abaixar la guardia. Xapes lluny i passos de fe, peró amb roca molt adherent. Com deia el JL, aquí segur que no hi caigut ningú...t' encens segur...
Coïncidim al cim amb una cordada, coneguts del JL, que venen de flipar amb la Komando Cerdanya...agafem de seguida la canal cutre i cap avall. Al tanto amb les pedres. Algun destrepe curiós i un ràpel de 40m. ja cap al final. Recollim trastos a peu de via i cap al Mas, on comentem la jugada el jaio.
Vista de la Komando
Vivac full equip a peu de via
Duiem corda de 80 i alguna cinta llarga (útil per a escaquejar el 7c+). Casc indispensable per a la canal de baixada....Les reunions no tenen anelles, peró en totes trobareu material abandonat. Naltros l' hem respectat...
diumenge, 27 de febrer del 2011
re-triomfant a la Siuranella central
Divendres productiu a la Siuranella central, on tot i picar el sol, l' airet que hi corria feia que s' hi estigués de conya. El Jl i el Felix hi tenen feina, peró jo ja hi tinc els seus deures fets.... Escalfem a El perdó del àngels 6b amb una sortida a un aeri esperó molt guapo. Desprès vull provar, tot xulo jo, un 7a+ a vista. Trio la Secallona directa . El bacallà fort és a l' entrada. Controlo bé els moviments, peró vaig massa fred i m' inflo com un globus...m' haig de penjar o rebentaré. La resta és un 7a disfruton. El Feliu fa la versió 7a i triomfa....
Reposem una mica i anem al "tajo". El Feliu fot un tiento de record al Berrio Cabrero 7b+ i jo em munto el meu objectiu, la Refineria 7b+, 7c marcat a peu de via i a l'antiga guia. 35m. de via, amb una entrada exigent i un mur final que també et pot tombar. Un cop muntada, com sempre, penso a deixar-ho per un altre dia, peró al final me la deixo...faré bé. El Feliu i el Jl segueixen, avui sense èxit, al Berrio. Quan em torna a tocar, ja amb el sol més baix i la temperatura més de rotpunkt, li foto a la meva. Faig l' entrada sense gasto, dinàmic, animat pel Feliu, clavat al lateral, quatre apretades i equilibiris precaris per els laterals i repòs. Placa final i rotpunkt al segon intent altre cop...sembla que aixó és el meu sector talismàn...hi haurem de tornar més sovint.
Reposem una mica i anem al "tajo". El Feliu fot un tiento de record al Berrio Cabrero 7b+ i jo em munto el meu objectiu, la Refineria 7b+, 7c marcat a peu de via i a l'antiga guia. 35m. de via, amb una entrada exigent i un mur final que també et pot tombar. Un cop muntada, com sempre, penso a deixar-ho per un altre dia, peró al final me la deixo...faré bé. El Feliu i el Jl segueixen, avui sense èxit, al Berrio. Quan em torna a tocar, ja amb el sol més baix i la temperatura més de rotpunkt, li foto a la meva. Faig l' entrada sense gasto, dinàmic, animat pel Feliu, clavat al lateral, quatre apretades i equilibiris precaris per els laterals i repòs. Placa final i rotpunkt al segon intent altre cop...sembla que aixó és el meu sector talismàn...hi haurem de tornar més sovint.
uniformats frikis....
intentant Berrio Cabrero
dilluns, 21 de febrer del 2011
deixant-se les gemmes al Dard....
Aquest cop, a diferencia de l' altre intent, no m' hi he deixat la pell, tant sols les gemmes...
Diumenge, desprès d' abortar per raons medico-familiars la sortida prevista dissabte amb els màsquines a fer paret, quedo amb el Menorki i el Ruben a Arbolí....al final, com no podia ser d' altra manera, acaben apareixen los trescientos....peró bé, al Dard tenim teca per a tots.
Escalfem com uns campeons a la Mistyflowers 7a. Com que ja el tinc a vista no em fa pas res de penjar-me. Aprofitem per a posar cintes a la Viciats i desquiciats 7b+, al que li tinc ganes. Un primer intent; provo mil cops el bacallà de l' entrada i tenint-ho més o menys clar, peró ja esgotat, munto pedala i vaig a dalt a fer un recordatori. Faig bé, perque no ho recordava tant dur....
Al segon intent surt bé el pas de bloc durísim de l' entrada i un cop als cantos salvadors em juro que no caure....només de pensar a repetir aquell pas infernal apretes més...el truc dona els seus fruïts i encadeno.
El Menorki, al seu segon toc, resol magistralment el pas d' entrada, peró la caga a dalt, amb una volada acompanyada d' un bon crit de ràbia......no m' estranya gens...
Aprofitant que el Cortès i cia tenen cintes posades a la Silverado 7b, li foto un pegue. Placa molt dura, on les apretades anteriors em passen factura....un bon projecte per a un altre dia. Plego trastos i marxo una mica més relaxat del que he vingut.....
Diumenge, desprès d' abortar per raons medico-familiars la sortida prevista dissabte amb els màsquines a fer paret, quedo amb el Menorki i el Ruben a Arbolí....al final, com no podia ser d' altra manera, acaben apareixen los trescientos....peró bé, al Dard tenim teca per a tots.
Escalfem com uns campeons a la Mistyflowers 7a. Com que ja el tinc a vista no em fa pas res de penjar-me. Aprofitem per a posar cintes a la Viciats i desquiciats 7b+, al que li tinc ganes. Un primer intent; provo mil cops el bacallà de l' entrada i tenint-ho més o menys clar, peró ja esgotat, munto pedala i vaig a dalt a fer un recordatori. Faig bé, perque no ho recordava tant dur....
Al segon intent surt bé el pas de bloc durísim de l' entrada i un cop als cantos salvadors em juro que no caure....només de pensar a repetir aquell pas infernal apretes més...el truc dona els seus fruïts i encadeno.
El Menorki, al seu segon toc, resol magistralment el pas d' entrada, peró la caga a dalt, amb una volada acompanyada d' un bon crit de ràbia......no m' estranya gens...
Aprofitant que el Cortès i cia tenen cintes posades a la Silverado 7b, li foto un pegue. Placa molt dura, on les apretades anteriors em passen factura....un bon projecte per a un altre dia. Plego trastos i marxo una mica més relaxat del que he vingut.....
El Ruben a la dura entrada dela viciats
dilluns, 14 de febrer del 2011
buscant l' ombra...
Ja comença ha apretar el laurent....esperem que no sigui definitiu.
Divendres pugem cap a l' esperó primavera, a veure si tanquem, amb el JL i cia, la Papàgora (servidor) i la Mandràgora (els altres). Escalfo repetint la Lamparós toca el dos 6b+, i desprès, aprofitant que uns argentins tenen muntada la Papàgora 7b+, li foto un pegue,....absolutament lamentable. Estic massa fred, i alhora fa massa calor. Una aparent contradicció, pero que em serveix d' excusa per a desmuntar-la i deixar-la per a un altre dia. No sòc l' únic; el JL munta i desmunta la Mandràgora. En aquesta si que necesites el bon tacte que no tenim avui....
Divendres pugem cap a l' esperó primavera, a veure si tanquem, amb el JL i cia, la Papàgora (servidor) i la Mandràgora (els altres). Escalfo repetint la Lamparós toca el dos 6b+, i desprès, aprofitant que uns argentins tenen muntada la Papàgora 7b+, li foto un pegue,....absolutament lamentable. Estic massa fred, i alhora fa massa calor. Una aparent contradicció, pero que em serveix d' excusa per a desmuntar-la i deixar-la per a un altre dia. No sòc l' únic; el JL munta i desmunta la Mandràgora. En aquesta si que necesites el bon tacte que no tenim avui....
Anem a trobar els Fèlix's al Cargol, ja gairebé a l' ombra, i almenys em trec la espineta encadenant a vista la Purgandus Populus 7a+ de 40m. justos, molt guapo. Placa fina de no decaure i sostre dalt de tot. Boníssima.
Mes animats anem a buscar l' ombra de la Siuranella Nord, perdó, Est. Mentre el bons es barallen amb l' avance Cangrejo, li foto, sense prou repòs, a vista a Lo mas negro, suposat 7a. Jo crec que és un bon 7a+ bloquero. La cago a la segona xapa i ja no puc rectificar....durilla, durilla. Marxo amb un gust agredolç.
dilluns, 7 de febrer del 2011
Penyagolosa. Aromes de Taghia 150m. 7a+
Finalment....despres de dos mesos pululant per el "lado oscuro", tornem a la paret.
Aquest cop enfilem cap avall, amb el Fèlix, el JL, que pràcticament l' hem hagut de treure de Siurana amb escarpa, el col.lega austriac del Fèlix, que curiosament també s' en diu, i servidor.
La idea inicial era fer la combinada Aromes+Greenday, perfectament factible (o factible a seques, segons...), peró al final s' ho vam repartir en dues cordades; naltros a la Aromes i el guiri i el JL a la Greenday.....
Aixi que despres d' un bon sopar a Atzeneta, casa Ramon em sembla que es deia el garito, cap a la pista, on iniciem l' activitat...anem fent fins que la prudencia del JL li aconsella fer mitja volta....
I finalment comença el tema...
L1 6a+ més llarg que un dia sense pà...55m. Acaba passada la franja vermella de la foto superior...
Anar fent, amb tacte en algun tram. Els burins de l' esquerra es poden xapar perfectament, inclosa la reunió.
Diedre vermell molt curiós, més que roca sembla escòria de foneria...sortida atlètica sobre cantos tipus Vilanova, peró marrons...Aliens i tascons.
Aquest cop enfilem cap avall, amb el Fèlix, el JL, que pràcticament l' hem hagut de treure de Siurana amb escarpa, el col.lega austriac del Fèlix, que curiosament també s' en diu, i servidor.
La idea inicial era fer la combinada Aromes+Greenday, perfectament factible (o factible a seques, segons...), peró al final s' ho vam repartir en dues cordades; naltros a la Aromes i el guiri i el JL a la Greenday.....
Aixi que despres d' un bon sopar a Atzeneta, casa Ramon em sembla que es deia el garito, cap a la pista, on iniciem l' activitat...anem fent fins que la prudencia del JL li aconsella fer mitja volta....
L' endemà toca caminar uns 40min. de més, pero el paisatge tot nevat fa l' aproximació prou amena, tot i que no tots ho veiem de la mateixa manera (friquis......). Deixem trastos al coll i cap abaix. La veritat es que la paret, tot i ser curta, impressiona...
la pequeña gran tàpia
I finalment comença el tema...
L1 6a+ més llarg que un dia sense pà...55m. Acaba passada la franja vermella de la foto superior...
Anar fent, amb tacte en algun tram. Els burins de l' esquerra es poden xapar perfectament, inclosa la reunió.
Diedre vermell molt curiós, més que roca sembla escòria de foneria...sortida atlètica sobre cantos tipus Vilanova, peró marrons...Aliens i tascons.
acabant L1
El Fèlix (guiri) i el José Luis a la R2 de la Greenday
L2 Navegada en 6c, pràcticament equipat, peró amb molta alegria...roca insòlita, i bona. Pas de bloc de 7a/b per a superar el sostre, ben assegurat amb un bolt. El Fèlix no encadena el sostre i jo de segon no trec la xapa quan tocava i em quedo pillat al fer el pas...quin panot..el pas és dur, peró no galàctic. C1 per al factor2 i alien taronja abans del sostre,...la resta run for your life....
Brutal la placa del L2 i L3 de la Greenday
L3 Travessa de 6c a sac per la placa creuant la Murciana i la Greenday, fins a un diedret desequipat. Guapo, amb passos tècnics. Has de trobar el punt just: massa amunt o massa avall i pringues...aliens i tascons.
L4 Aquí ve la cirereta....7a+ desequipat, excepte un pitó. Anar fent fins que comença a desplomar, amb peus justets...per assegurar-te i progressar ja has de tenir el màster...El Feliu es penja abans del pitó i desprès surt amb una bona apretada. De segon la feinada és meva a treure el tascó...i tot aixó suportant les boles de neu que ens tiren aquells dos des de dalt...Convenim que un pitonet abans del tram desplomat t' animaria més a tirar-li en lliure. En fi, caldrà menjar més sopes...de morro de tocino..
Per sort no cap dels dos no va encadenar...no rotpunkt, no Tatanga...si Tatanga, rotpuntk....
al tram fàcil del L4
lo cim....txe collons!!!
Hi em posat gairebé 4 horetes, i com podeu veure, en màniga curta...tot i que es d' hora tornem amb la calma cap a la furgo..ja tornarem a fer les pendents.
De material duiem aliens del verd al taronja i del C1 al C3, peró només vam posar aliens gris, groc, vermell i taronja i el C1. No recordo haver posat el C2. Aixó si, joc de tascons complert...per cert, sembla que l' amic Feliu els hi té mania als meus tascons; m' en va fotre dos avall, que per sort vam recuperar...per no parlar de la cantimplora....finalment va poder desfer-se d' ella i de la pobre funda...
Per cert, la darrera reunió, la del cim, de la murciana ha patit un expoli...només trobareu un parell d' espàrrecs....al loro.
dimarts, 1 de febrer del 2011
Can toni gros a -7Cº
Aixi estava la cosa arribant a Cornudella el diumenge 23....
Pugem desafiant la rasca amb el Jaume, l' Angel i el Sergi, i desprès se'ns apunta el Kletterer. Sort que ja fa dies que ens arroseguem per aqui, i ja sabem que el sector ideal per als dies més durs d' hivern és just a sota l' aparcament. A peu de via, amb el solet, la manca de vent i la roca que fa de refractor s' està al punt.
Pugem desafiant la rasca amb el Jaume, l' Angel i el Sergi, i desprès se'ns apunta el Kletterer. Sort que ja fa dies que ens arroseguem per aqui, i ja sabem que el sector ideal per als dies més durs d' hivern és just a sota l' aparcament. A peu de via, amb el solet, la manca de vent i la roca que fa de refractor s' està al punt.
Escalfem amb el Sergi a Antaviana 6c+ guapo, amb pasos desplomats de canto gordo....Desprès em munto la Demà els innocents 7b, ara de 7a+ a la nova guia. Jo trobo que es mes dura que la veïna Black Uhuru, que l' han deixat de 7b, en fi...Li flashejo al Sergi i se la treu com si res...a mi em costa un altre pegue. Pas bloquero al tram més blanquinós i pit i collons al tram de dalt. Regletes petites (pero bones), peus justos, i alejes del copon. La vaig trobar prou bona, tot i algun comentari negatiu que her sentit porai...
Animats ens enredem a muntar Caga tió 7b, antic 7b+; més aviat seria l' has cagat, tio....fàcil fins al sostre, on et trobes un pas de loc absolutament inhumà. Fins i tot el Sergi ha de sortir amb la pedala; jo ja ni cal dir-ho...a part del pas megadur, la resta no val la pena. Una porqueria, vaja.
Per acabar de cansar, i aprofitant que el Carlos l' acaba de fer, repeteixo el 6c+ de l' esquerra de l' Antaviana. Arribo ben servit a dalt.
El Jaume al 6a de l' esquerra
dilluns, 10 de gener del 2011
Isadora, on pares?
No hi ha manera de trobar-la, i aixó que el JL fa dies que la busca...
Dissabte, amb el peu una mica recuperat, pero la resta afectat pels dies de festa, pugem a Siurana amb el Feliu, el JL, el Jaume i el Pere X.:quina gentada...marededeu. Furgos i plomes a gogo, i aixó que es podia anar sense samarreta...
Escalfem al Gat Reagge 6c clàssic molt maco que m' emporto a vista. Per acabar d' escalfar, i mentre el Feliu es va preparant la Boys don't cry, encadeno la veïna Gora Teta 7a, caient un cop al dinàmic de l'entrada...ara potser he escalfat massa i tot...Deixem al Feliu, al Jaume i al PX amb els seus respectius maldecaps i baixem al Campi amb el JL, a vore si trobem la Isadora 7b dur, pero dur de veritat. Crec que fins i tot de 7b+ seria durillo. Em toca muntar-la, i me'n surto prou bé. Faig un segon toc lamentable, fent un gasto extra imperdonable...al tercer em baixo al pas dur...fots 18m. que et deixen servit com vies de 40m....
El Jl també ho prova tres cops, amb més dignitat, peró res....
pugem i enganxem al Feliu desmuntant la seva creu...avui tot als avantbraços...a veure si el proper omplim la llibreta. Almenys hem estrenat els regalets de reis...
Dissabte, amb el peu una mica recuperat, pero la resta afectat pels dies de festa, pugem a Siurana amb el Feliu, el JL, el Jaume i el Pere X.:quina gentada...marededeu. Furgos i plomes a gogo, i aixó que es podia anar sense samarreta...
Escalfem al Gat Reagge 6c clàssic molt maco que m' emporto a vista. Per acabar d' escalfar, i mentre el Feliu es va preparant la Boys don't cry, encadeno la veïna Gora Teta 7a, caient un cop al dinàmic de l'entrada...ara potser he escalfat massa i tot...Deixem al Feliu, al Jaume i al PX amb els seus respectius maldecaps i baixem al Campi amb el JL, a vore si trobem la Isadora 7b dur, pero dur de veritat. Crec que fins i tot de 7b+ seria durillo. Em toca muntar-la, i me'n surto prou bé. Faig un segon toc lamentable, fent un gasto extra imperdonable...al tercer em baixo al pas dur...fots 18m. que et deixen servit com vies de 40m....
El Jl també ho prova tres cops, amb més dignitat, peró res....
pugem i enganxem al Feliu desmuntant la seva creu...avui tot als avantbraços...a veure si el proper omplim la llibreta. Almenys hem estrenat els regalets de reis...
Sant Silvestre 2010. Arbolí
Celebració una mica descafeinada de la darrera escalada de l' any...comencem el padrí i servidor, i desprès s' apunten el Jaume i familia, l' Angel i el Sergi...encara bo.
Acabo l' any amb mal peu, literalment; muntant-li un 5 al Xavi, pillo una tendinitis al peu, es coneix que ja el tenia tocat...
Em poso a Materia Satànica 6b de canto per a escalfar, peró el peu em fot un mal de mil dimonis....
Miro de muntar-me la dura Poker d' alho 7b+, pero no passo de la segona xapa. Per sort es desmunta bé...el proper dia, si es que te lloc, pujaré amb algú que em faci un plànol...
Amb el peu una mica més escalfat em munto Pa d' aglà 7b guapo. Controlo els passos durs de l' entrada, pero el peu ja no em dona opció per al second go...un altre dia. Un glop de cava i cap a casa.
Acabo l' any amb mal peu, literalment; muntant-li un 5 al Xavi, pillo una tendinitis al peu, es coneix que ja el tenia tocat...
Em poso a Materia Satànica 6b de canto per a escalfar, peró el peu em fot un mal de mil dimonis....
Miro de muntar-me la dura Poker d' alho 7b+, pero no passo de la segona xapa. Per sort es desmunta bé...el proper dia, si es que te lloc, pujaré amb algú que em faci un plànol...
Amb el peu una mica més escalfat em munto Pa d' aglà 7b guapo. Controlo els passos durs de l' entrada, pero el peu ja no em dona opció per al second go...un altre dia. Un glop de cava i cap a casa.
dilluns, 27 de desembre del 2010
La Mussara. Lo soterrani
Feia mil anys, aprox., que no baixava al soterrani...divendres era el sector ideal per a fugir del mestral i torrar-te una mica al sol, tot i estar tot el dia a 3 o 4ºC.
Escalfem amb el Jaume a No me bellostes la cuca 6a llarg i bo. Per a completar escalo la Prisionero del deseo 6b+ dur, un os d' altres èpoques....
Per cortesia del Kletterer tinc les cintes posades al 7b de la dreta de la Keops. Aprofito bé i la faig a vista, aixó si, amb tot de magnesi acabat de posar...no és massa dur, podria ser 7a+. En tot cas baixo content, tot el que vingui ara serà de plus....
Ens en anem cap a l' oest i aprofitant que el Ruben i cia tenen cintes posades al Pez mas viejo del rio 7b, la provo a vista, fallant al pas al no agafar prou bé el bidit..llàstima perque podria haver sortit; ja hagués estat un bon regal de tió...al cap de poc, massa poc, li dono un segon toc, i la torno a cagar al mateix lloc...com a excusa diré que patia pel dit índex mig obert...pero no deixa de ser aixó, una excusa. El proper dia de mestralada cap aqui de cap...queden pendents també un 7a+ i un 7b+ molt guapos.
Escalfem amb el Jaume a No me bellostes la cuca 6a llarg i bo. Per a completar escalo la Prisionero del deseo 6b+ dur, un os d' altres èpoques....
Per cortesia del Kletterer tinc les cintes posades al 7b de la dreta de la Keops. Aprofito bé i la faig a vista, aixó si, amb tot de magnesi acabat de posar...no és massa dur, podria ser 7a+. En tot cas baixo content, tot el que vingui ara serà de plus....
Ens en anem cap a l' oest i aprofitant que el Ruben i cia tenen cintes posades al Pez mas viejo del rio 7b, la provo a vista, fallant al pas al no agafar prou bé el bidit..llàstima perque podria haver sortit; ja hagués estat un bon regal de tió...al cap de poc, massa poc, li dono un segon toc, i la torno a cagar al mateix lloc...com a excusa diré que patia pel dit índex mig obert...pero no deixa de ser aixó, una excusa. El proper dia de mestralada cap aqui de cap...queden pendents també un 7a+ i un 7b+ molt guapos.
dilluns, 20 de desembre del 2010
Siuranella sud
Dissabte d' exploració, amb el JL i el Vicenç, a la Siuranella Sud, un sector que cap dels tres havia "disfrutat " abans...mirem una mica totes les linies i ens acabem decantant per a escalfar a Marmitaku 6c, de lo més "barato" del sector (també hi ha un 6b+, pero tenia una pinta...). Bona tibada d' entrada, placa fina i anarfent fins a completar el 28m. de via. Amb tot aixó arriba una columna de bows i vakes, entre els quals cares ciberconegudes, lo Pau i lo Tranki. Saludos i a lo nostro. Lo nostro és el 7b+, NK, just a la dreta del 6c.
El munta el Vicenç, ajudat, al loro!! en alguns punts amb la canya (es nota que es d' arran de mar...). Vist aquest espectacle inaudit ja ens fem el càrrec del que hi ha...Passada d' inspecció i un pegue posterior prou bo, pero amb poc repòs...ho pago al segon pas dur...almenys ja ho tenim controlat per a un altre dia. Entrada dura, bavaresa desplomada i pas potent i tècnic de sortida. Tram més tranquil i sorpresa final...molt guapa. Tot el matí amb ulleres de sol i escalant amb samarreta de màniga curta...increïble. Marxem que comença a afluixar el sol, i la cosa ja canvia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
