Esperó primavera en mans guiris

Com si es tractés del 1811, tornem a tenir això plè de francesos (majoritariament)....practicament totes les vies per sota del 7b+ de l' Esperó primavera ocupades per cintes, cordes o gent escalant. Obviament hi ha de tot a la vinya del senyor, però deu ni dó l' escampall que van muntar: peus de via amb tot de material estès, gent fent la clapadeta al mig del camí, cordes en mig de passos estrets, etc.... Al final passes de tot i si xafes alguna cosa mala sort.
La matinal d' ahir no va ser gaire productiva: vam escalfar a la Lamparós 6b+ amb entrada apretada. Rematem l' escalfament a la veïna Pepitu va de curt (de grau, crec...) 6c+ molt cabró, que no encadeno. Desprès ja em toca muntar-me la clàssica Papagora 7b+. Vaig muntar i recordant passos. Tot va sortint, peró em noto fluixot i fa força calor. La desmunto i asseguro el Sergi al seu projecte. Per acabar, i vist que està tot ocupat, repeteixo la Lamparós, per a que el Jaume li faci un top, a veure si s' anima algun dia.

Retorn a la Siuranella

Per fi la calor afluixa i podem tornar al que, per lo vist, és el meu sector talismà. Ahir a la tarda pugem a la siuranella central, on coincidim amb un grup d' italians. Bufa un aire moderat, que et fa posar la jaqueta al parar, peró que ens regala un tacte boníssim.
Ens posem a la feina escalfant a la Romanof 6b+. Mirem de rematar l' escalfament a la Mort de gana 7a de placa anecdòtica fins a un desplom sense peus on hi ha el tema. Dificil de llegir a vista, el Feliu s' ha de penjar i a mi em surt al flash. Ja més a to, el Feliu té el detall de muntar la Ejaculació Perifèrica 7b. Entrada fisica per, mig petat, afrontar una placa de regletes amb peus cutrillos. Desprès anar fent fins a la r. Al meu torn, i amb un bon flash, "amigo" en aquests cas, encadeno.....d' aqui lo del sector talismà. Amb la feina feta em dedico a assegurar al Feliu a un altre tiento a la Ejaculació, on cau per un error de peus (l' error era portar aquells peus de gat desfets) i a un darrer, tot seguit, a la Mort de gana. I per acabar, i empès fer forces obscures, em poso a vista (per dir algo), a l' Àrros de llamàntol 6a de diedre molt guapo que faig completament a fosques, nomès amb la llum del meu frontal....que m' està passant????

Darrer tiento a Mort de Gana

Ordesa. Via del SEXtO. 350m. 7a

Divendres a la tarda m' assabento que em toca estrenar-me a Ordesa....amb franquesa, ni el cos, ni sobretot la ment, acompanyen gaire aquests dies. La cosa pinta complicada. Peró bé, ja ens tens dissabte ben d' hora, pero ben d' hora ben d' hora, juntament amb el Vicenç i el Santi, que faran la Somontano, cap amunt. Ja a peu de via m' assetgen els dubtes. L' únic que tinc clar és que el Fèlix haurà de tirar tota la via. El que no tinc tant clar és si tinc ganes de posar-m'hi, ni que sigui de segon...mal "asunto" si a peu de via ja tens ganes de ser a dalt. Als primers llargs vaig molt desmotivat, peró la cosa s' anima una mica a dalt, coincidint amb els llargs més macos i plaqueros. La ganxetotopo aqui.
L1 Peu de via a la vertical del gran sostre. Localitzar la placa taronja evident de la ressenya i amunt. Fàcil fins a les tibades de blocs del 6b.

L2 Per a mi el coco...fàcil fins a la xemeneia que s' encabrona fins a 6c. Naltros duiem el C5 que ens va deixar l' Albert (gràcies de tot cor..) i ens va anar de perles, sobretot tot a mi, que el vaig fer servir per fer un A0 lliscant....El C4 quedava bé més amunt.
L3 Sortida de la r una mica cutre. A l' alçada del bloc sortint la cosa millora.
L4 Comença una escalada més plaquera, amb roca molt bona. El Feliu va tirar massa amunt sortint de la r, saltant-se per dalt el primer pitó. No toqueu gaire el pi.....
L5 Desplomet amb canto i navegada per placa molt bona.

L6 Bombo guapo i més placa en travessa fina.

L7 Sortida panoràmica de la r, placa i tram desplomat on hi ha el pas. El Feliu ho soluciona amb un lance, peró també surt sense fer treure el cor per la boca al company....acte seguit una altre navegada per un festival de gotes d' aigua bonissimes.

L8 Diedret fàcil fins al bolt. Passos tècnics de placa. El Feliu apreta més del compte, amb un altre dinàmic inclòs, peró a mi em surt més fàcil per uns bidits a la dreta. Fins i tot encadeno.
L9 Passaco de bloc no obligat i encara alguna apretadeta en bavaresa més amunt.

En poc més de 7 horetes ja som dalt, on fa poc que ens esperem aquells dos amb el rotpunkt de la Somontano sota el braç....felicitats animalots. No cal dir que el Fèlix també ho va encadenar tot...quilvaparir.
Duiem el material de la ressenya, i segons els Feliu li sobraba. Si jo hagués fet algun llarg de primer, segur que no em sobraria tanta cosa. El C4 i el C5 només els vam fer servir al L2, peró son imprescindibles.
En fi, que no va ser una estrena molt lluïda peró és el que hi ha.....llàstima, perque la via és molt bona i sostinguda.. L' haurem de repetir en condicions òptimes per a disfrutar-la com és mereix.

 Sort de les vistes....

 SAMMM

L' Herbolari

Ahir a la tarda pugem amb el Fèlix, l' anònim i el Carlinhos a fer metrillos a l' Herbolari, un sector en el que no havia estat mai i que té vies realment bones i força llargues. Ombra a la placa est a la tarda, obviament....
Escalfem a la placa est de l' esquerra, on hi ha un parell de vies noves, ? 6a, si fa o no fot.
Ens desplacem cap a la dreta a acabar d' escalfar a l' Arrebato 6b+ molt maco, amb un paset d' apretar a dalt. Aprofitant que el Vi...perdó, l' anònim, ha fet la Cojon Prieto 7a, m' hi poso a vista, peró amb cintes ja posades, que no és poc. Via molt bona, amb una bavaresa desplomada més espectacular que dificil.
Desprès ens disposem a treure l' entrellat a la This School Pen 7a+. Tramet amb bones apretades seguides i desprès fàcil fins a la cadena. No surt a vista i queda pendent per a alguna visita posterior. Per a acabar, i aprofitant també les cintes del senyor que venia amb nosaltres, faig a vista la Fisuterapia 7a, també molt guapo, potser un pèl més dificil i tècnic que l' altre, sobretot per els moviments per l' esperó desplomat. A dalt és qüestió de pila. Marxen els nostres companys cap avall i ens quedem amb el Feliu repetint la darrera via, esperant a que, com sempre, ens agafi el negre....i com sempre sense frontal. El braç no m' ha fet mal, només una molestia al començar, i almenys hem escalat uns metrillos i hem agafat moral, no com la darrera....

Guara. Congrés i Barranc de Chimiachas.

Cap de setmana congresual amb la resta de "l' equip". Els components del nucli dur (i majoritari) ens van obsequiar amb un reguitzell de tòpics que naltros creiem erradicats: Bon sopar, bivac en un raconet bonic, llevar-se amb la calma, bon esmorzar, dificultats per a trobar el camí, una bona aproximació, una activitat curteta i una bona encigalada per a retornar al cotxe: tots els ingredients per a una sortida "sabor d' abans".....sense oblidar uns bons farts de riure, que ja convenen, ja....una altre manera de fer teràpia. Ja va bé, per a variar una mica. L' única pega, la cursa que vam trobar que feien a Alquezar. Ja és mala sort. En fi, que esmorzem al bell mig del follón i així de pas podem gaudir de la sortida d' aquesta animalada i dels temes musicals a tot volum que l' acompanyen. Agafem els cotxes i enfilem les pistes per anar a veure si fem el barranc de Chimiachas. Desprès d' alguna dificultat trobem el bon camí (obligada la visita a l' abric amb el cèrvol de Chimiachas) i ens petem el barranc en poc més de dues hores; i aixó que som 7. Ens pasem de llestos al triar el camí de retorn i ens acabem xupant una mica més de desnivell del que tocava, per un camí no gaire marcat. Jabalinada marca de la casa....
Amb la calma parem a hidratar-nos una mica al camping i cap a casa.....una sortida diferent, més social que esportiva. Ja tocava, doncs ja anyoravem els vells amics....
El barranc, fluixet. A destacar els darrers ràpels, per les olles on es fan. La info tècnica ici....i quatre fotos per a recordar la sortida.

El cèrvol

 La patrulla

 

 primer ràpel

La "cocineta"

 i cap a l' altre banda...

com sempre, lo últim en material...

 el nen ja no és tant nen ( i sino mireu la cadira...)

com ho deus acreditar?

negociee

Ahir la tarda sortida no gaire productiva a Siurana...poca motivació i una mica de mal al braç ajuden a pendre-s'ho amb calma. Anem primer a la Siuranella Est, a escalfar a la Pocapena 6c. Un cop feta la ronda ens desplacem al veí sector Negociee, on aquells dos proven la Tomate un mate i posteriorment la dura Hot Knife.
Jo no estic per brocs i em dono per satisfet encadenant a vista la plaquera Estado Gaseoso 6c+. Definitivament aquest sector no m' acaba de fer el pes, i menys si vas tres (, i menys si vas fluix); et pases més estona passamans amunt i avall que escalant....

Estado gaseoso

Excursió a Sant Miquel de Montclar. Biure ( La Conca de Barberà)

A partir d' ara aniré introduïnt quatre apunts de les excursions que anem fent, que si no desprès, com ja em passava amb les escalades, queden en una nebulosa de records confusos, i sap greu. No espereu trobar descripcions acurades, ni tracks (difícil; l' únic gps que tinc és el del cotxe...), ni perfils....només quatre coses i alguna foto per a fer memòria. La tònica general són excursions i passejades curtetes, fetes tranquilament amb la familia i amics. Si algú necesita més informació d' alguna sortida, ja ho sap.

Diumenge passat vam pujar, amb la familia Aulés, a l' ermita de Sant Miquel de Montclar des del poble de Biure, proposta d' en Rafael López-Monné en un dels seus volums de A Peu per les comarques de Tarragona. Per cert, recomano fervorosament aquestes guies, molt allunyades d' una mera descripció de l' itinerari físic.
L' excursió en si ens va agradar força, tot i que fóra més apropiada de cara al fred. Primer tram per pista, pujada intensa fins a la carena i vistes molt maques per tot el llom del Montclar, des d'on, si el dia es clar, s' albiren els Pirineus.  Bon refugi per a dinar a l' ermita, que vam trobar oberta.  Total vam fer 4 horetes d' activitat, incloent-hi mil parades tècniques i el dinar.

Can Paràsit

Ahir a la tarda sortida multitudinària a Can Paràsit, on trobem ombra de tarda i graus que ara ja ens van bé....
-Tutti quanti 6b+. No entem res de l' entrada, jo crec que s' ha petat algun canto clau...ara és més que 6b+. O aixó o estem pitjor del que ens pensavem...La resta ni fu ni fa, excepte el darrer tram.
-Montzaner Al Zaidi 6c+ collat. Molt guapa. Desplom, pas finet i pas de bloc a dalt que ens tomba gairebé a tots.
-Ma mola molt 6c+. Grau 80's i amb spits, peró la millor del sector. Podria ser un bon 7a. Sort del flash a darrera hora del Feliu. Al loro amb el vesper que hi ha a la dreta, a mitja via i que ens impedeix de provar la variant superior dreta de 7a.
-Ultramemia 6c curt i explosiu, de forat a forat en desplom. Guapo
Marxem abans del negre amb un petit botí que no arriba a la dent boja...amb tanta colla.

Montrebei. Desequilibrio Hormonal. 240m. 6b+

Per a seguir agafant rodatge marxem dissabte a la nit cap al Montsec, amb la intenció d' anar a fer un parell de vietes al Peladet. Però com que això de fer dues vies sempre queda en un intent, decidim provar sort a Montrebei, a veure si fem una sola de les "curtes" i sortim per dalt sense torrefactar-nos. Al prat només hi trobem un parell de cotxes francesos de saltbasistes....tota la paret per a naltros. Tranquilitat absoluta, ni un crit ( a part del moment puntual del salt dels sonats aquets...), ni un dringar de material. Temperatura ideal, més bona al avançar el dia i aixecar-se una mica d' airet. L' únic que ens va donar una mica de mal rotllo va ser un corb mort just a peu de via...brrrrrr.
Duiem la ressenya del Luichy, com sempre molt clara. Segurament per aixó no ens vam embolicar a la part superior, tal i com passa sovint...Tot i que ja hi ha moltes descripcions d' aquesta via, faré un breu repàs:
L1.En fred i amb el cantos una mica sabonosos et poses a to rapidament

L2. Deu ni do la sortida de la r. Desprès de tranqui.
L3. Llarg fàcil i maco. Mola el C4 i fer-lo còrrer amunt per la fissura superior.

L4. Durillo, peró amb més bon tacte que el primer, per sort.....

L5. Placa fissurada molt guapa i passet desprès de la r opcional. Controlar bé el guiat.

L6 Placa fina, travesssa molt a esquerra (pitó amb bagueto visible) i amunt fins al cim. Prou maco. Parar compte al fregament, i al péndol del que va darrera.....

Ens hi vam possar a les 9h i en poc més de 4 horetes ja erem dalt, havent-nos tocat una mica el sol als dos darrers llargs. Per sort el cel estava enteranyinat i no vam patir el foc del Montsec....
La via ens va agradar molt, més del que ens esperavem. Duiem tascons, aliens del verd al taronja i camalots del 1 al 4, repetint el 2 i el 3, peró diria que no els vam fer servir (els repetits, s' entèn). Important bagues llargues i algun mosquetó petit o cordinillo per a xapar claus. Totes les reunions que vam fer estan prou arregladetes amb pitons i spits.

Siurana again

Seguim intentant agafar una mica el to, aquest cop amb el Vicenç i el Feliu, a Siurana. De fet tots anem una mica a rodar i a tornar a recuperar sensacions: a uns els costa més, i a altres menys, depèn de lo realment bo que siguis....Busquem l' ombra de la tarda a Can Melafots, on coincidim amb el Menor i més tard amb Ximo i Dani. Dediquem la tarda a repetir vies, i fins i tot a desencadenar-ne alguna: Trigonometria 6a+, Perseidas 6b, Garbatx 6c+, Gat reagge 6c i Cromañon 7a+, aquesta darrera desencadenada amb "poderio"...almenys vaig fer el dinàmic d' entrada. Apuntar que la Garbatx a estat reequipada amb químics, afegint algun punt (agrair el fet de desplaçar la segona xapa) i pujant una mica la R. Suposo que van aprofitar per fer neteja, doncs ha caigut un bon bloc....Marxo i deixo aquells dos malalts encadenant la Cromañon "in the night".

 Aquest ja no agafarà el to....

La humitat de la costa ataca.

Sud del Pedraforca. Via de Tots 485m 6b/Ae

 L' últim dissabte d' agost, un cop van passar les altes temperatures dels darrers dies, vam repetir aquesta via amb l' Alberto. Comença a ser un clàssic aixó de rependre el curs al Pedra.... Jo ja la tenia feta ( tota de segon, en un dels meus múltiples mals dies) i així podria purgar la meva ànima. L' Alberto va tenir l' ocasió de pujar la Pollegó Inferior i de pas obsequiar-se amb una bona pallissa....
Com que hi ha prou literatura a la xarxa respecte a aquesta via, només faré quatre apunts:
-Vam provar l' aproximació tal i com la descriu el Soldevila a les 100millors. Si no teniu 4x4 oblideu-vos de pujar fins al monòlit. La pujada per la canal es d' alló més avorrida, per no parlar de la posterior baixada. En properes visites seguirem aproximant des del refugi, ho tinc meridianament clar.
-La via apreta més del que sembla sobre el paper: aneu-hi amb el grau de V+ (teoricament el màxim obligat), o de 6a i ja explicareu.....
-Vam empalmar els dos primers llargs (com fa tothom) i el tercer i el quart (els originals, una porqueria; millor per la variant). Vam intentar empalmar el llarg els tub d' orgue (molt maco, peró més estètic que altre cosa...) amb la trepada de la diagonal i vaig haver de fer marxa enrera. La part superior la vam fer en tres llargs, V, IV+ i 6a (que tranqui també...), saltant-nos la R que només té un bolt i muntant-la ja a la cresta final.(dos bolts no ressenyats, que no vaig veure, per cert)
-Vam posar tascons petits, aliens del verd al taronja, C1 i C2. Una pedala per al Ae.
-Tot i el solet que feia, la rasca apretava. Sort de la tèrmica i el canguro...

L1+L2. Navegada....

Oju amb el IV+ desplomat...

Anar tant tard té alguna recompensa....

L' Ermita.

Dijous pujo a l' Ermita amb lo Ximo i el Gabi, a tibar una mica a les vies rabioses de 10 metrillos; ja em va bé, perqué desprès d' intentar agafar el to al plafó fent pila no estic per a gaires metres.....
Escalfo una mica a Bocamoll 6a, per a continuació encadenar, repetida, l' objectiu, acomplert, del Gabi: Hashishins 7a.
Desprès ens desplacem cap a l' est, a provar la Innocentada 7a+. La munto i al segon intent caic al darrer pas. Bones apretades en una bona via. Curta i intensa. La deixo per a un altre dia. Per a rematar provem la nova via a la dreta d' aquesta. Més dificil del que sembla a priori (també podria ser 7a), acabo deixant un mallón a la darrera xapa i cap a casa, que es tard i vol ploure (literalment).

desconnectat a la xina

Aixi estava jo el dia abans de marxar de vacances familiar...desconnectat de tot, excepte del viatge i la seva logísitica. Tot i així m' escapo a la tarda amb el Jl a la Xina. Intento escalfar a la Amanece que no és poco 7a+ contundent.....algun dia l' encadenaré. Desprès provaré la Vendetta 7c clàssic del sector. Li vaig fer un toc d' inspecció i, tot i no tenir l' esperit per a apretar, va sortir prou bé; ara, moviments rabiosos i decidits, tot just el que no tenia ganes de fer.... a veure si al setembre.

Anglada-Cerdà a l' Ordiguer

 A finals de Juliol vam fer cap al Cadí amb l'Eduard, a veure si podiem repetir la Cerdà-Pokorski a l' Ordiguer, i de pas tatxar una més de les 100 millors. Ja el dia abans la cosa no pinta molt bé, i al matí la cosa tampoc millora gaire. Tot i la boira pugem fins a peu de via, i un cop allà passem rapidament al plan B: l' Anglada-Cerdà. No faré la descripció del llargs, doncs a la xarxa s' hi troben varies piades i ressenyes molt acurades. Només  comentar que ho vam trobar tot bastant moll, especialment a la part inferior, i que la r de l' agulla la vam muntar d' un pitó petat abans de pujar damunt del bloc encastat (aquesta opció és més còmode). La via....per a mentalitats romàntiques. A mi ja em va anar bé, així feia la meva primera estival al Cadí, i l' Eduard, més mitòmen, content. Quatre fotos per animar la cosa...

triomfant al CanPi

Dimecres escapada al Canpi amb el Dani i el Gabi. Els comentaris dels companys que ens trobem a Can Melafots els posen en guardia....i un cop feta la Saiko Base 6b+ (presuntament) ja estan amb tots els sentits apunt. Jo no l' havia fet mai i m' haig d' aplicar per a no sucumbir a la tentació de pillar alguna cinta: tècnica i molt sobada (la gent escalfa i es munta el 7b assequible del sector, tu diràs...).
Ens desplacem cap a l' esquerra del sector i em poso, desprès d' alguns dubtes, a la Decidit en petit comité 7b. Vaig a provar si surt a vista i, desprès d' una lluita aferrisada, flipant una mica amb el "castanyassu" que tens abans del penúltim bolt i sobretot amb el passos de fe  per a arribar a la cadena, arribo a aquesta cantant victòria.....avui ja m' he quedat servit. Via variada, amb trams de canto i trams molt fins i tècnics, amb alguna apretada de regletes i monodits....de tot, vaja. Roca d' aspecte raro (com de degotall) pero bona i molt adherent. Per acabar de rematar faig a vista la nova Casa Pacos 6c curt i bloquero, amb passos molt llargs en desplom, peró molt guapo, molt més que no pas el 7a de la mateixa cuita que vaig jurar que no repetiria...Ara, el grau (encara) més colladet que de costum.

tardes de relax

Ahir fem cap amb el Menor i el Ruben a Grau de Masets de Baix. Tenim serioses dificultats a trobar el camí, doncs algun desaprensiu s' ha petat alguns punts blaus......Finalment arribem al sector, a la part més a l' est, on ja no hi toca el sol. Decideixo, tot i la invitació dels meus col.legues, no fer l' imbècil; dedicaré la tarda a anar fent, sense gaire estrès. Escalfem a Alternativa 6c, exigent, amb preses brutes i sobretot peus patinosos.Ni ha un que marxa sense ni encadenar-la....Desprès faré a vista la No pierdas el manà 7a molt bo, on cal preveure dos o tres cintes més de les que marca la guia, doncs sembla que la reunió s' ha desplaçat més amunt (la veritat es que sense gaire sentit; la via no millora i la corda frega més...). Ja més entonat, i desprès de veure aquells dos arrosegant-se per la Demasiado Viejo 7b+ ( per lo vist molt cabron), decideixo provar a vista la Sinestesia 7b maco. No llegeixo prou ràpid el pas físic de bombo, amanit amb un bon aleje, i m' haig de penjar. Surt al segon sense gaires problemes. Marxo i deixo al companys completant la feina.

Collegats. Dabutem la via 150m. 6c+

Desprès de masses dies seguits d' esportiva, per fi tornem a la tàpia. Aquest cop quedo amb l' Albert, que ràpidament em procura un company de cordada solvent; l' Oriol de Vilafranca. Ens trobem divendres a l' aparcament de Collegats, clapem i l' endemà al matí, amb més calma que ells i desprès de descartar la Casablanca, ens anem a fer-los companyia a la norfeis de la Roca del Diable. Faig una foto de la ressenya directament de la pantalla del portàtil de l' Albert (tecnologia punta) i cap amunt. Ni idea dels graus, peró ens diuen que va de 6b/c...aixó d' anar tant a cegues no és habitual en mi, peró les ganes em poden.

El primer és arribar a peu de via...tirolina, pujada guarra i sense camí, i amb molta vegetació, cap al sòcol on comença la via. Pugem fins a l' antic spit, on muntem la R0.
L1 IV+ i corda fixa. Quina guarrada! sort que la ressenya promet un segon llarg de placa "al.lucinant".
L2 6c+. Efectivament el llarg és absolutament "al.lucinant". Placa de roca brutal. Moviments tècnics i pilosa. S' ha de protegir, sense problemes, l' inici del llarg. La resta equipat, peró obligadillo. Aliens i C1

L2. Placa al.lucinant

L3 6c. Aquest també prometia "magnific" i tampoc es queda curt. Placa fins a caçar el primer bolt, pas dificilillo i  diedre guapo fins a la R. Aliens i tascons petits

L3. Magnific

L4 6b. diedre molt vistós fins a l' arbret. Travessa en conglomerat (capricis geològics) i amunt en placa fins a la R. Camalots i aliens.

L4. Guapíssim

Pugem fins al cim i ens estem una estoneta de tranquis. Amb l' Oriol decidim passar de fer cap altre via (un dia conseguiré fer dues vies seguides...) i pendre's amb calma l' estona que encara falta perquè l' Albert i el Santi acabin la feina. Amb dos ràppels (R4 i R2) ben llargs i rectes fas cap a peu de via. Semblen la millor opció per a baixar del cim, més que no pas el sistema de 4 ràpels de sempre. En tot cas preveure maillón i cordinos. De material duiem el de la ressenya original i vam anar molt sobrats. Crec amb amb aliens des del verd fins al taronja (potser vermell repe), C1 i C2 i tascons petits ja fas. El C3 és prescindible. Via molt i molt recomanable. Si fos més llarga, i amb una aproximació més còmoda, quan apreta la calor hi hauria cua per a fer-la....ben mirat millor que quedi així....Rematem el dia amb un banyet a la Noguera, una cervesa i una estoneta de palique....

El Santi i l' Albert amb la seva enèsima obertura....

...i passant la mopa per als futurs repetidors.

PD1. Al tanto amb els mossos a l' antiga carretera; van passar un munt de cops i van multar alguna furgo (80€). A naltros ens va de poc al parar a fer el banyet.
PD2. A "toro pasado" vaig trobar la piada del Piju i del Pastes, d' on he tret els graus.

seguirem fent l' imbècil....

doncs aixó......Ahir pugem amb el Ruben a Grau de Masets de Baix, ell a fer 7éns i jo a fer l' imbècil 7c; tot un detall, donat que ell ja el té encadenat ( de duet amb el Menor, cabrons). Per cert, té guasa que no consti l' equipador, peró havent-me explicat la història, vés a saber si certa o no, de a qui va dedicada la via ja ho entenc més....Ens posem a escalfar la Alternativa 6c curiós, curiós fins al punt de pillar-me a una cinta ,que queia....Seguim amb la veïna Senan05 7a molt guapo amb una mica de tot; fissura rebotona, regletes, desplom amb canto...aquesta si surt a vista. Desprès munto i li faig dos tientos a l' Imbècil. No encadeno, peró trec el pas dur amb un sistema que em va millor. Llàstima de la patinada del segon intent, perqué anava molt decidit (que és com has d' anar per a fer el pas...). Al tercer toco la regleta, peró no m' hi quedo. Baixo content perquè al menys el pas ja surt i he apretat fort ( les meves gemmes donen fe....). Amb tot aixó el Ruben s' ha esta barallant amb la Bruce Lee 7a+, que tot i els dos intents no ha encadenat....algo deu tenir. Marxem ben servits....Per cert; deixo constància gràfica dels Blaupunkts......manda vuevos.

l' aparador

Ara fa una setmaneta vaig pujar al matí a Cornudella a recollir els gats, i de pas a trepar una mica amb l' Eduard....al matí el tema de les ombres està fotut. Tenim poc temps i anem a l' aparador, una bona opció; acabo assegurant amb un forrillo....
Munto la CAB 6a, així l' Eduard li pot fer un toprope. Per acabar d' escalfar repeteixo la curiosa Gatzara 6c. Cada cop que faig aquesta via l' escalo diferent...Després de que l' Edu faci la Dues cosines, em poso a vista a la Daniel Taupin 7a+ del Luichy. Desprès de mirar-me molt el pas d' entrada a l' esperó, ara pujant, ara baixant, li tiro, i tot i estar a punt de caure a dalt, ho acabo lluitant i surt a vista i posant cintes....ja he fet molt més que no esperava!! guapa via, molt tècnica i de dits, i molt més assegurada que la resta del sector.

fent l' indio per Siurana

Si l' altre dia feiem l' imbècil, ahir va tocar fer una mica l'indio.....Amb el Jaume fem cap a la Reserva India, a passar les hores centrals del dia, on en pocs llocs més et pots resguardar del sol que ja pica. Jo escalfo a Cherokee 6c plaquero i patinós de 4 xapes...una porqueria, a l' igual que la Sioux 6a+ que fa el Jaume.
Desprès vull provar la No sika please 7a+, peró la veritat és que no té molt bon aspecte. Tot i així m' hi poso, i al tibar dels primers bidits ja m' arrugo; crec que avui no tibaré gaire. Per sort puc destrepar i desmuntar la primera xapa. Ja anavem a marxar quan ens fixem en el preciós diedre de la Jerónimo 7a. Aqui si que es disfruta. Entrada apretada de regletes i després diedre tècnic. 30m. de disfrutar. Surt a vista i desprès el Jaume s' anima a fer-li un topropillo, amb prou dignitat. Canvi de sector i cap al Corral Nou, on encara toca una mica el sol. Inconscient de mi em poso a la Dents de gos 7c, segons m' han dit, factible. Factible si et van els passos de bloc.....veig el pas, peró sòc incapaç de fer tanta força. Mallón i avall. Acte seguit em poso a la Abans que peti el món 7b. Pas de bombo important que acabo resolen (aquest si) i passet fi i de tibar a la placa superior. La solana que em tocava m' ha deixat fregit i l' acabo desmuntant. Amb tot aixó el Jaume s' anima i es posa a un 6c de nova fornada.....l' home l' abandona al bombo....i em toca a mi de desmuntar-lo. M' hi poso i pillo al mateix pas....si que estem malament. Acabo fent el 6b+ Pupilas del costat per a poder desmuntar el suposat 6c. M' ho miro baixant i ja et dic jo que alló no és 6c ni de conya. Completem la jornada amb les vies fàcils, i bones, per a que escali una mica l' Eduard, que s' ha apuntat a darrera hora ( i ens ve al dedillo per a deixar de tibar....). Aqui si que disfrutem....no ha sigut un dia molt productiu: no se si estava cansat de les spartans sesions de dilluns, de la calor o era culpa dels astres ( ja no tinc més excuses....), peró no hi havia ràbia. Sort que venen uns dies de "repòs" en familia.....

Fent l' Imbècil per Siurana....

......peró es veu que no erem els únics: resulta que algú ha cregut convenient marcar amb uns punts blaus espantosos el Grau de Masets...com que casi no és veu per on va el camí!!!. Tant  costa posar quatre pedres, si és necessari? 

El JL preparant el plat del dia

En fi, feta la denúncia, quatre apunts de l' activitat. Escalfem, jo al flash, amb el Menor i el JL a un 7a dels més nous (no surt a la guia). Guapo i durillo.  Com que amb la tonteria ja ha baixat el sol ens posem a la "fenya". El JL posa les cintes, donat que ell, i el Xavi, ja la tenen controlada, a l' Imbècil 7c.  Dos tientos cadascú i cap a casa, altre cop amb un 7c amb una caiguda. Bé, de fet a mi em queda el pas per a resoldre, la resta ok.....que dur que és això d'intentar pujar grau. 

La bèstia de ses illes apretant a tope...peró no el suficient

siuranella central

Dijous, tot i no estar gaire fi, fem cap amb el Jaume a la siuranella central, on l' aire fresquet que corre i els nuvols que van passant ens permeten disfrutar, amb un forrillo, d' aquest sectoràs. Allà ens trobem amb tot de companys de feina del Jaume.
Escalfem a Mala rampampinfla 6a+ amb un paset de placa i regleta cabronet. Remato l' escalfament repetint Lo Romanof 6b+ tècnic i d' equilibris. El Jaume el treurà al flash: ell ja ha fet la feina que li tocava. Ara ja toca apretar, tot i que no em trobo pletòric. Provo a vista Si vas niquel fas tard 7a+ de placa desplomada molt continua. Sortint de la part dificil, ja tocat, la cago al triar el canto per a xapar, amb la cinta ja posada als morros....foto una volada potent, just al punt on hi ha l' aleje de la via....el pobre Jaume queda esparverat (y yo tambien...). L' acabo i la desmunto; queda per a un altre dia.
Ens desplacem cap a l' esquerra del sector, on faig a vista la Kun 7a de placa fina (els meus gats ja gastadets no m' ajuden...) i desplom final que tranqui. Sense ni reposar, el Jaume em convida a muntar la Malfario 6c, per tal de fer-li un top-rope; per orgull m' aplico i surt a vista. I ell gairebé l' encadena en top. Li queda per a una propera visita. A veure si venim més fins i ho tornem a convertir en el sector talismà.

calma total....

fart de tant de "recreo"

Diumenge, i gràcies a la meteo, nou canvi de plans. Pujo de tranquis a Siurana, en plan senyor.....el problema de fer tard es que el personal ja ha triat sector: El Pati de nou...començo a estar una mica saturat del camí de Fontscaldes, peró que hi farem. La veritat és que amb el dia que feia, ben ennuvolat, hagués valgut la pena aprofitar i anar a la Siuranella central.
Escalfo tripetint la Ay Mamita 7a bo, amb un parell de seccions que et posen les piles (fisiques i mentals).
Desprès el Feliu munta la Prado del Rey 7b+, a veure si surt. La veritat es que vaig molt tou, sense gaires ganes d' apretar: Paron d' una setmana i encara tinc els dits tocats de l' Avance. Es confirmen els pronòstics i li faig un primer toc bastant lamentable. A vista vaig anar molt millor.....Al segon toc el Feliu es marca un puenting guapo. Al meu segon intent em planto al pas clau, peró aqui em falta la ràbia, i tingues per segur que fa falta....a veure si tornem al plafó i sol.lucionem aixó....avui 0 points. Sort que la Mari ha encadenat en seu 1er 7a de primera i ens paga una ronda.

com els crancs...

Divendres sortideta amb el Jaume a la Siuranella Est, aka Siuranella north.
Escalfem repetint la Border Line 6c, però m' equivoco i entro per La Negra tiene tumbao 6b. Per el grau ja son curiosos, ja...Acte seguit m' animo a provar a vista la Huir para vivir 7a+, fent cas omís dels consells que el JL m' havia donat dies enrera. Al pas del diedre desplomat caic....i tal qual caic baixo i la desmunto.
Torno a la idea inicial i repeteixo la bonica Brigadistak 7a, enduent-me un fotimer de cintes per a muntar la veïna Avance Cangrejo 7c, l' objectiu del dia. Amb tot això apareixen el JL i el Carlitos, acompanyats del Saumi i company. Teniem referències virtuals i ara ens coneixem in person.
Li foto un tiento a l' Avance i resolc bé la maleïda travessa, però avui no puc passar per les regletes (al revés de l' altre dia). Això si, em trec la tonteria de la por a volar ràpid; el pas es obligadíssim. O passes o avall....
Al final vaig avall i li cedeixo el torn al JL, que tampoc triomfa.

Al cap d' una estoneta hi torno. Aquest cop caic a les regletes, peró prou amunt....reposo i tiro amunt ja sense parar ni tornar a caure...ja falta menys, peró hauré de recuperar una mica els dits, que m' han quedat fins...Per sort el Manel i cia fan la Brigadistak, i no cal que torni a pujar a recuperar les cintes...gràcies nois.
Per acabar el dia repeteixo la Mucho Papito 6b que deixa'l anar. Així de pas li deixo arregladet per a que l' encadeni el Jaume, que avui ha tingut una bona sessió.

sembla que no, pero tira enrera...